Estones II - tacte

Un relat de: Liona

5 de Març del 2003


Descanso la meva mà sobre la teva, tan càlida i amable, durant milèssimes de segons que semblen una eternitat. Descanso la meva mirada en els teus ulls, tan càlids i amables, durant milèssimes de segons que semblen una eternitat.
I en milèssimes de segons la teva mà s'escapolia de la meva i els teus ulls es deviaven cap a un altre paisatge.
Però si apartaves les mans i la mirada era perquè em veies i em tocaves a mi i et feia por descobrir que encara era jo.
Però si et quedèssis aquí, mirant-me i tocant-me seria difícil que et mirés i et toqués jo també perquè em faria por descobrir que encara ets tu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Liona

11 Relats

13 Comentaris

10303 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
M'agrada dir la data del dia del meu aniversari. És el dia 2 de Novembre. I m'agrada perquè és tardor i la pluja m'acompanyen i veig com cauen les fulles i com canvia el paisatge. I també m'agrada perquè la castanyera surt el carrer i puc menjar castanyes calentes. I també m'agrada perquè allà, creuant mars, és Halloween. I no sé ben bé per què, tinc una tirada molt forta cap a tot allò anglosaxó! Halloween té a veure amb el sobrenatural i les bruixes... i per això m'agrada.
Escriure és la meva manera particular de deixar petja. M'agrada tenir un món interioir propi, només meu i poder-lo fer realitat d'alguna manera.