Un dret: la justícia

Un relat de: Liona

Deixant apart el sentit de la justícia, per fí t'has decidit!! Ho has dit sense ni pensar-ho, tal i com t'ha sortit del cor, que la imaginació havia pogut més que no pas els somriures còmplices que m'havies fet desde l'altra banda de la pantalla d'ordinador. Quina farsa!!
I ara em somrius, com si fós una cosa que no t'estranyés, que ja sabies que passaria. T'ho esperaves, oi?? Ho tenies tot preparat?? No vull creure que hem quedat només perquè tu em diguèssis adèu. No és just. Ni molt menys. No hi tens cap dret!! Però qui pot parlar d'igualtat i drets?? I ara em dius que som massa diferents. Sé que vols dir que no t'han agradat els meus llavis tallats pel fred de tant esperar que responguis desde la cabina, gelant-me de fred.
Repeteixes que no seria una bona idea la nostra relació. Els teus ulls delaten la teva intenció de dir-me que la meva veu és massa rogallosa per les teves orelles sensibles i que les meves pigues molesten els teus ulls tant i tant grans, tant i tant melosos.
No puc evitar dir-te que jo, parlant sense embuts, eh??, m'he penjat. Només veure't els ulls, aquests ulls, he desitjat que em despullèssis i em fèssis teva. El somriure que m'has dedicat quan m'has reconegut era temptador. I ara em dius que no em vols?? Que em rebutges?? No ho entenc, noi, no ho entenc... tantes promeses per a res, per després dir-me que tot és injust, que els homes no som perfectes ni bons, que som egoïstes i que sempre mirem per nosaltres mateixos, encara que ens dolgui. Et demano que no em convencis, que ja t'he entés!! No t'agrado. I punt!! Per favor, no segueixis. Ja n'hi ha prou!!
No, és just. Dic que sí, que ho és molt de just. És just que em diguis que no t'agrado. Tant just com jo dir-te que m'agrades massa per continuar vivint tranquil.la. Però no ho entenc, saps?? No ho vull entendre perquè em fa mal. Ara, tio, no m'expliquis la vida. Ara deixa'm, d'acord?? No en vull saber res de tu!! No em demanis de ser amics perquè no seria just.
Tens el cotxe lluny?? No?? Què esperes, que plogui?? Oi que no?? Doncs vés-hi, corre, no perdis el temps al meu costat. No és una bona idea. Jo... jo et retindria aquí, agafant-te de la mà, com ara... però no seria just. No. Per tu. Perquè tu no ho vols no ho seria. No ho seria...



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Liona

11 Relats

13 Comentaris

10305 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
M'agrada dir la data del dia del meu aniversari. És el dia 2 de Novembre. I m'agrada perquè és tardor i la pluja m'acompanyen i veig com cauen les fulles i com canvia el paisatge. I també m'agrada perquè la castanyera surt el carrer i puc menjar castanyes calentes. I també m'agrada perquè allà, creuant mars, és Halloween. I no sé ben bé per què, tinc una tirada molt forta cap a tot allò anglosaxó! Halloween té a veure amb el sobrenatural i les bruixes... i per això m'agrada.
Escriure és la meva manera particular de deixar petja. M'agrada tenir un món interioir propi, només meu i poder-lo fer realitat d'alguna manera.