EL NOSTRE TREN

Potser no m'ho mereixo,
Potser m'he fet gran deixant escapar trens que ja mai tornaran,
Només per esperar-te a tu,
Que tot i que no ets el tren més luxós,
Més gran o amb més recursos,
Ets per mi ets el més preciós.

Potser no és l'hora de parar a la meva estació,
Potser no toca ara construir plegats mil estacions d'amor,
Però no saps el mal que em fa,
Si t'escolto plorar,
El cor se'm encongeix,
I no deixa de repetir-me com m'agradaria
Eixugar les teves llàgrimes de desesperació.

M'adormo amb el mòbil entre les meves mans,
Esperant la trucada
M'aixeco amb el mòbil enredat entre els meus somnis,
Esperant haver rebut una trucada mentre dormia,
Que no vaig escoltar a temps.

Potser el nostre tren ja ha passat,
Potser el nostre tren no passarà mai,
Potser el nostre tren està a punt d'arribar,
Potser el nostre tren li esta costant de trobar el camí
Més estimat.

M'encongeixo,
De patiment.
No m'havia passat mai,
Mai havia plorat amb tu el davant,
Mai havia tingut la sensació de compenetració total,
Mai havia sentit tantes ganes de passar-me
La vida, asseguda del teu costat,
Acariciant la teva mà,
Mirant-te,
I buscant el moment d'aturar el nostre tren
A l'estació de la felicitat.

T'estimo,
T'ho dic sovint,
Tu em dius que també m'estimes,
Sense noticies de tu,
Sense piles per una joguina que vol caminar.

El tren,
El veig,
El veus...
És el nostre,
És preciós oi?
Com pot ser que una història tan preciosa,
Tinguem que viure-la amb por i amb massa desesperació?

El nostre tren el vàrem construir junts,
El vam aparcar, justament per l'edat
I quan el volem posar a funcionar,
No hi ha manera de trobar
La clau, que ens pugui ajudar.

No ploris,
Jo ploro,
M'encongeixo,
I intento pensar que el tren no marxarà.

Però sense noticies de tu,
Se'm fa tan dur passar el dia a dia,
Sense missatges, ni trucades, ni xerrades, ni abraçades...

L'altre dia recordava mil mirades,
I em sentia bé,
Tot i tenir aquesta sensació de dolor,
Sentia pau el meu interior.

El tren ... el veus?
Ve cap a nosaltres dos...
Sí, està lluny...
Però és el nostre tren,
I porta tot allò que tots dos esperem.

Tanca els ulls Tigretton,
Vull que sentis l'estranyà sensació
De sentir que per fi,
Tenim el que sempre em somiat.

Ets una persona excepcional,
No et vull deixar escapar.
No m'imagino la meva vida,
Sinó és amb algú com tu,
Que te més orelles que boca.

T'espero,
Espero la teva trucada,
Espero el nostre tren,
Però no deixis de fer-me saber com estàs,
Per què el teu patiment, és el meu patiment.

Ho veus?
És el nostre tren,
Ja ve...
Hi posa, "per fi sereu feliços!"
VOSALTRES TAMBÉ US HO MEREIXEU!

I és que ens hem passat la vida,
Regalant a persones felicitat,
Quan hem pensat que s'ho mereixen,
Més que ningú... i com sempre,
Ens hem oblidat de nosaltres...
Del que ens mereixem, no més que ningú,
Però si com tothom... no creus?

M'acaricies el cabell,
M'acarones l'ànima quan et dic que estic més bé,
M'estimes com sóc, desde fa massa temps...

Ho veus?
És el nostre preciós tren.

Vols pujar amb mi?
Em moro de ganes de pujar-hi amb tu...

Ho veus?
És per fi, el nostre tren.

"últim avís per el tren direcció Nabumbu... passatgers pugeu el tren, i gaudiu d'allò que sempre heu somiat"

"EL NOSTRE TREN ... JA ÉS AQUÍ"