EL NOSTRE TREN

Un relat de: Ullets

Potser no m'ho mereixo,
Potser m'he fet gran deixant escapar trens que ja mai tornaran,
Només per esperar-te a tu,
Que tot i que no ets el tren més luxós,
Més gran o amb més recursos,
Ets per mi ets el més preciós.

Potser no és l'hora de parar a la meva estació,
Potser no toca ara construir plegats mil estacions d'amor,
Però no saps el mal que em fa,
Si t'escolto plorar,
El cor se'm encongeix,
I no deixa de repetir-me com m'agradaria
Eixugar les teves llàgrimes de desesperació.

M'adormo amb el mòbil entre les meves mans,
Esperant la trucada
M'aixeco amb el mòbil enredat entre els meus somnis,
Esperant haver rebut una trucada mentre dormia,
Que no vaig escoltar a temps.

Potser el nostre tren ja ha passat,
Potser el nostre tren no passarà mai,
Potser el nostre tren està a punt d'arribar,
Potser el nostre tren li esta costant de trobar el camí
Més estimat.

M'encongeixo,
De patiment.
No m'havia passat mai,
Mai havia plorat amb tu el davant,
Mai havia tingut la sensació de compenetració total,
Mai havia sentit tantes ganes de passar-me
La vida, asseguda del teu costat,
Acariciant la teva mà,
Mirant-te,
I buscant el moment d'aturar el nostre tren
A l'estació de la felicitat.

T'estimo,
T'ho dic sovint,
Tu em dius que també m'estimes,
Sense noticies de tu,
Sense piles per una joguina que vol caminar.

El tren,
El veig,
El veus...
És el nostre,
És preciós oi?
Com pot ser que una història tan preciosa,
Tinguem que viure-la amb por i amb massa desesperació?

El nostre tren el vàrem construir junts,
El vam aparcar, justament per l'edat
I quan el volem posar a funcionar,
No hi ha manera de trobar
La clau, que ens pugui ajudar.

No ploris,
Jo ploro,
M'encongeixo,
I intento pensar que el tren no marxarà.

Però sense noticies de tu,
Se'm fa tan dur passar el dia a dia,
Sense missatges, ni trucades, ni xerrades, ni abraçades...

L'altre dia recordava mil mirades,
I em sentia bé,
Tot i tenir aquesta sensació de dolor,
Sentia pau el meu interior.

El tren ... el veus?
Ve cap a nosaltres dos...
Sí, està lluny...
Però és el nostre tren,
I porta tot allò que tots dos esperem.

Tanca els ulls Tigretton,
Vull que sentis l'estranyà sensació
De sentir que per fi,
Tenim el que sempre em somiat.

Ets una persona excepcional,
No et vull deixar escapar.
No m'imagino la meva vida,
Sinó és amb algú com tu,
Que te més orelles que boca.

T'espero,
Espero la teva trucada,
Espero el nostre tren,
Però no deixis de fer-me saber com estàs,
Per què el teu patiment, és el meu patiment.

Ho veus?
És el nostre tren,
Ja ve...
Hi posa, "per fi sereu feliços!"
VOSALTRES TAMBÉ US HO MEREIXEU!

I és que ens hem passat la vida,
Regalant a persones felicitat,
Quan hem pensat que s'ho mereixen,
Més que ningú... i com sempre,
Ens hem oblidat de nosaltres...
Del que ens mereixem, no més que ningú,
Però si com tothom... no creus?

M'acaricies el cabell,
M'acarones l'ànima quan et dic que estic més bé,
M'estimes com sóc, desde fa massa temps...

Ho veus?
És el nostre preciós tren.

Vols pujar amb mi?
Em moro de ganes de pujar-hi amb tu...

Ho veus?
És per fi, el nostre tren.

"últim avís per el tren direcció Nabumbu... passatgers pugeu el tren, i gaudiu d'allò que sempre heu somiat"

"EL NOSTRE TREN ... JA ÉS AQUÍ"

Comentaris

  • mmmmmmmm....[Ofensiu]
    Liona | 08-01-2006

    m'han encantat les primeres estrofes i he notat un canvi d'estil cap al final que hi dóna un toc d'originalitat. aquest text m'ha arribat ben endins... em recorda una conversa amb algú que em va dir que hi ha trens que no paren mai a la mateixa estació i es perden per sempre.
    gràcies!
    Liona

  • títol[Ofensiu]
    <> | 01-11-2005

    ÚLTIMO TREN CON DESTINO AL INFIERNO VA A EFECTUAR SU SALIDAAA! es que m'hi has fet pensar...

  • altre cop gràcies..[Ofensiu]
    Perestroika | 01-11-2005 | Valoració: 10

    Un relat excepcional!

    Tots vivim esperant que ens passi el tren somniat, buscant amb qui el volem compartir...
    I sovint quan passa no trobem acompanyant i quan trobem acompanyant no passa.

    El primer cas no és difícil de portar , però el segon...quan realment has trobat amb qui hi vols pujar i veus que passa i no s'atura, l'angoixa es fa present i ho confies en que tard o d'hora arribarà el vostre moment, o la desesperació et fa desistir i tornar a probar sort.

    Jo he trobat amb qui, però encara és difícil preveure quan passarà, està vist que els trens per dues noies triguen més a passar que els altres.
    Però,sas? la confiança en que passarà, l'espera plegades, amb patiment però també amb il·lusió, és allò que em fa seguir.

    Si tu també has trobat amb qui pujar, encara que els trens per "diferents edats",triguin més a passar que els altres, com és el meu cas....

    Confia, lluita, espera sense desesperar.... la felicitat quan hi pujeu de la mà, s'ho mereix!

    Mil petons!

  • * Nabumbu *[Ofensiu]
    kispar fidu | 22-10-2005

    Aquesta paraula si que l'he sentit cops, llegint-la en els teus mails, amagada entre paraules, etc. Sempre describint un món creat entre dues persones que sols hi tenen accés elles dos. Un accés "restringit" per poder gaudir una de l'altra. El camí: el tre: el vostre tren. Un tren que fa temps que córre i que senbla que no s'atura a l'estació, però que segueix rondant per les vies esperant la ocasió de poder recollir els seus passatgers.

    [ jajaja, un altre comentari més, eh! jeje, si que és veritat que hi passo força temps en aquesta web, és que sincerament: m'agrada, m'apassiona i m'hi trobo molt bé. I sempre que llegeixo un relat intento comentar-lo, tot i que alguns costen més que d'altres i a vegades no saps què dir-hi. ]

    Bé, ens veiem demà! ciao!
    Gemm@

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ullets

Ullets

35 Relats

184 Comentaris

59631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
La millor definició és un llibre de la Susana Pérez Alonso que es titula "Nunca miras mis manos". Crec que la Corina Jacoby s'assembla en moltes coses a mi (no en totes). Si teniu temps i ganes, és un llibre només apte, per somiadors!

Desprès de molt temps, em veig oblidada a afegir llibres que s'assemblen molt el que penso, el que sento i el que sóc...

"Persigue tus sueños!!!!" de Filissiadis, Antoine, quan me'l vaig acabar em vaig adonar de que el que aquell home havia après amb 40 anys, jo ho havia fet només amb 16... Apte per persones amb cor, amb persones que no és queden només amb el que veuen, per persones que viuen la seva vida, fins el final.

Per què la vida... la vida és dels valents!!!!

27/12/2005 "NO TE SALVES"

03/01/2006 No et resignis a ser moderadament feliç. Deixa'm ser el que et falta.

09/01/2006 "The biggest risk in life is not taking one" & "If you don't belive in yourself, who will belive in you?" Em moro de ganes de veure aquesta peli... {The Proof}

08/02/2006 " Pienso en ti mas amenudo de lo que imaginas, pero intento convivir con la idea de que las cosas no cambiaran nunca, por lo que dejo de escuchar tanto a mi corazón. El dice muchas cosas, y habla de verdad. Echa de menos noches contigo, compartir el dia a dia, y tu vida. Pero no es que se haya cansado de luchar, es que ja entendido que las cosas seran asi siempre, y por mucho que sienta, que sueñe y te busque por las noches en mi cama, no te encuentra. "

:) Silvieta