història repetida

Un relat de: Liona

Dissabte a la nit al casal. Sense ni pensar-ho em vaig creuar amb la teva mirada. Uns ulls blaus i decaiguts somreien i es van recolzar en mi. El Xavi em presentava al Jordi i vaig girar-me cap a ells. No vaig tornar a saber res de tu, fins que anares a buscar alguna cosa a la barra. Alesores tot van ser entrebancs. Tu entraves. Jo sortia. I la porta estava al mig. Vas empènyer cap a mi i jo cap a tu. Vaig esbossar un somriure tímid i tu vas acomiadar-te amb un: "Òstia, perdona".
Quan vaig tornar a entrar anàves amb un got a la mà i bevies glops llargs. Els teus amics t'observàven mentres els explicàves no sé què. Et tocaves els cabells negres suaument i contemplava el perfil on hi havia la cicatriu. No eres guapo, però tenies un atractiu especial. Dues vegades més em vares clissar contemplant-te minuciosament. Vas comentar alguna cosa amb els teus amics i tots van riure ben fort mirant cap a mí. Vaig aixecar-me corrents i em vaig dirigir al lavabo. Res ni ningú faria que em tornèssin a tirar els ànims per terra. Al sortir em vaig topar amb tu i vares engegar: "Què, no pararem mai de topar-nos, tu i jo?". Vaig arronsar les espatlles vermella.
Vaig seure. El Xavi somreia. La Rosa picava nerviosa la taula. La Berta es rascava els ulls amb impaciència. Vas tornar a entrar. Per primera vegada aquella nit em vaig fixar en la teva roba. Pantalons texans foscos, samarreta blanca amb un dibuix negre sota d'un jersei blau de punxa. Les sabates eren d'aquelles de jugar a bàsquet, vermelles, blanques i negres.
Plovia a bots i barrals i em vaig decidir anar a prendre la fresca. Vas sortir tu, amb el got a les mans i vaig passejar-me pels porxos. Vas dir alguna cosa que no vaig poder entendre, i fent un què una mica exagerat vas repetir-me que plovia molt per anar amb moto. Et vaig contestar frívolament que sí, i més amb la mala sort que hi estava havent al poble. Vas assentir amb un cigarro a la boca. Em vas preguntar si tenia foc i ho vaig negar. Et vaig portar el de la Rosa i vam començar a parlar asseguts en un banc. Estava nerviosa perquè segurament et devies pensar que era una neneta de deu anys, però vas demanar-me per la Berta. Jo, acceptant la mala sort que tenia amb els nois, vaig parlar-te d'ella. Dels seus defectes i de les seves virtuts. Però tu enamorat com estaves la veies perfecta...
Després d'una setmana encara em saludes. Et trobo especialment encantador amb el teu somriure i els teus ulls sincers i profunds. Però em fa molt mal aquí, al cor, quan us veig agafats amb la Berta, fent-vos carícies, estimant-vos. M'agradaria ésser ella.
Em pares. M'has donat dos petons i m'he fos. Em dónes les gràcies milers de vegades i jo ric i pujo amunt, amb el meu cul, les meves pigues, la cara vermella i el cor destrossat en centenars de petits trossets.

Comentaris

  • gràcies (al quadrat)[Ofensiu]
    Liona | 05-01-2006

    Hola angie!
    dobles gràcies. Primer per donar-me la benvinguda i després també pel comentari i per llegir-me!
    una abraçada!
    Liona

  • Una nova relataire[Ofensiu]
    angie | 05-01-2006

    a la family, benvinguda...
    M'afegeixo al comentari anterior, doncs jo la prosa l'he descobert per aquí, i els comentaris ajuden un munt.....
    M'agrada però el teu relat, tot i que falta enllaçar les idees.
    Una abraçada,

    angie

  • gràcies[Ofensiu]
    Liona | 05-01-2006

    Hola foster!
    Gràcies per llegir-me i comentar-me! Aquesta història la vaig escriure ja fa un munt d'anys... jo no n'estic gaire contenta però tinc ganes de compartir TOT el que he escrit amb tots vosaltres. Per tenir-ho abandonat en una carpeta de l'ordinador o en fulls desordenats per casa...
    Bé... doncs, ens llegim per aquí!
    Liona

  • benvinguda Liona[Ofensiu]
    foster | 05-01-2006

    a aquesta casa i família...

    t'he vist al fòrum i he mirat què tenies... uhmmm prosa, va bé, per variar..hehehe

    respecte d'aquest relat hi veig bona voluntat i intenció però força problemes d'estructura, de puntuació, i bastantes faltes.
    No queda prou destacat, tampoc, el nucli de la narració, allò que la motiva, apiles massa idees i massa personatges i situacions en un espai reduït i amb un excés afany de dir...
    Crec que és millor centrar-se en un episodi concret i matisar-lo amb detalls, amb insinuació de sentits i evitant l'obvietat...

    Tot és qüestió de seguir, pas a pas, sense presses, suposo que ets bastant jove...aprofita-ho per millorar i gaudir fent-ho.

    foster

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Liona

11 Relats

13 Comentaris

10300 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
M'agrada dir la data del dia del meu aniversari. És el dia 2 de Novembre. I m'agrada perquè és tardor i la pluja m'acompanyen i veig com cauen les fulles i com canvia el paisatge. I també m'agrada perquè la castanyera surt el carrer i puc menjar castanyes calentes. I també m'agrada perquè allà, creuant mars, és Halloween. I no sé ben bé per què, tinc una tirada molt forta cap a tot allò anglosaxó! Halloween té a veure amb el sobrenatural i les bruixes... i per això m'agrada.
Escriure és la meva manera particular de deixar petja. M'agrada tenir un món interioir propi, només meu i poder-lo fer realitat d'alguna manera.