història repetida

Dissabte a la nit al casal. Sense ni pensar-ho em vaig creuar amb la teva mirada. Uns ulls blaus i decaiguts somreien i es van recolzar en mi. El Xavi em presentava al Jordi i vaig girar-me cap a ells. No vaig tornar a saber res de tu, fins que anares a buscar alguna cosa a la barra. Alesores tot van ser entrebancs. Tu entraves. Jo sortia. I la porta estava al mig. Vas empènyer cap a mi i jo cap a tu. Vaig esbossar un somriure tímid i tu vas acomiadar-te amb un: "Òstia, perdona".
Quan vaig tornar a entrar anàves amb un got a la mà i bevies glops llargs. Els teus amics t'observàven mentres els explicàves no sé què. Et tocaves els cabells negres suaument i contemplava el perfil on hi havia la cicatriu. No eres guapo, però tenies un atractiu especial. Dues vegades més em vares clissar contemplant-te minuciosament. Vas comentar alguna cosa amb els teus amics i tots van riure ben fort mirant cap a mí. Vaig aixecar-me corrents i em vaig dirigir al lavabo. Res ni ningú faria que em tornèssin a tirar els ànims per terra. Al sortir em vaig topar amb tu i vares engegar: "Què, no pararem mai de topar-nos, tu i jo?". Vaig arronsar les espatlles vermella.
Vaig seure. El Xavi somreia. La Rosa picava nerviosa la taula. La Berta es rascava els ulls amb impaciència. Vas tornar a entrar. Per primera vegada aquella nit em vaig fixar en la teva roba. Pantalons texans foscos, samarreta blanca amb un dibuix negre sota d'un jersei blau de punxa. Les sabates eren d'aquelles de jugar a bàsquet, vermelles, blanques i negres.
Plovia a bots i barrals i em vaig decidir anar a prendre la fresca. Vas sortir tu, amb el got a les mans i vaig passejar-me pels porxos. Vas dir alguna cosa que no vaig poder entendre, i fent un què una mica exagerat vas repetir-me que plovia molt per anar amb moto. Et vaig contestar frívolament que sí, i més amb la mala sort que hi estava havent al poble. Vas assentir amb un cigarro a la boca. Em vas preguntar si tenia foc i ho vaig negar. Et vaig portar el de la Rosa i vam començar a parlar asseguts en un banc. Estava nerviosa perquè segurament et devies pensar que era una neneta de deu anys, però vas demanar-me per la Berta. Jo, acceptant la mala sort que tenia amb els nois, vaig parlar-te d'ella. Dels seus defectes i de les seves virtuts. Però tu enamorat com estaves la veies perfecta...
Després d'una setmana encara em saludes. Et trobo especialment encantador amb el teu somriure i els teus ulls sincers i profunds. Però em fa molt mal aquí, al cor, quan us veig agafats amb la Berta, fent-vos carícies, estimant-vos. M'agradaria ésser ella.
Em pares. M'has donat dos petons i m'he fos. Em dónes les gràcies milers de vegades i jo ric i pujo amunt, amb el meu cul, les meves pigues, la cara vermella i el cor destrossat en centenars de petits trossets.