Ferran

Un relat de: vinaside

Avui en Ferran se n'ha anat. Deixa el pis mig buit i un record de flauta i un regust de postres dolces. Apago el llum i em quedo a les fosques. Intento pensar per no recordar. I se m'acut escriure alguna cosa, però no em surt res. Em quedo a les fosques. Em sento trist. Em sento cec. Em sento fosc. Com la cançó. Cec i fosc.

Sempre m'ha agradat la tardor. M'agrada la claror una mica esmorteïda dels dies de sol. I els dies grisos de pluja. I la nova rutina de cada any. La gent coneguda i la nova gent. M'agraden els arbres de colors grocs i vermells i, després, les fulles a terra, fent estores per a tothom. M'agrada veure els estols d'estornells i haver-se de tapar al llit perquè comença a fer una mica de fred.

Vaig conèixer en Ferran un dissabte de novembre a Barcelona. M'havien convidat a una festa d'inauguració d'un pis. Hi havia d'anar gent coneguda, gent que feia il·lusió de veure. Però jo no sabia qui era en Ferran. Me'l va presentar un amic comú. Potser és un tòpic, potser és una d'aquelles coses que només passen a les pel·lícules ensucrades, potser ara només és un record que invento, però m'hi vaig fixar d'entrada. No sé com (l'alcohol hi va ajudar, segur), hi vaig començar a parlar. Vam congeniar i ens vam agradar de seguida. La festa va continuar i la nostra va començar. Ens vam fer un petó d'amagat.

En tenia moltes ganes i ho vaig fer. Era ple mes d'agost i me'n vaig anar. Volia viure noves experiències, volia veure, viure l'estranger. Feia deu mesos que ens coneixíem i en Ferran es va quedar.

Aquelles visites tenien un regust amarg. A vegades desitjava que no arribessin mai, perquè era molt més dolça la il·lusió de l'arribada que el compte enrere dels dies que quedaven per a l'adéu. En Ferran em va venir a veure un parell de vegades, vam compartir noves aventures plegats. Al setembre, s'hi va quedar. I vam viure la tardor plegats. Vam veure arbres de colors, fulles al terra i famílies d'esquirols. Vam fer cinc-centes milles junts, com la cançó, i cinc-centes més, com la cançó. I també com la cançó, vam decidir envellir l'un al costat de l'altre.

Els comiats, en canvi, no m'agraden.

I vam tornar.

Al setembre es va ensorrar un tros de món i també un tros del nostre passat.

Aquell any va ser un pèl estrany. Ple de retrobaments, ple d'amistats, ple de gent, ple d'una nova rutina. Amb en Ferran érem feliços; si més no, era el que creia llavors. Vivíem junts una nova experiència: viure plegats a casa. Ho vam preparar tot mica en mica, tot i algunes reticències (comprensibles, d'altra banda).

Ens vam casar al novembre, en plena tardor. Recordo que vaig ser feliç, aquell dia. Em vaig sentir envoltat de tota la gent que m'estimo i que m'estima. En Ferran, és clar, la mare i el meu germà (el meu pare fa temps que hi és però em va deixar), els amics. Vam riure i plorar i menjar i beure i veure i viure.

Ha passat gairebé un any.

En tenia moltes ganes i ho va fer. Era ple mes d'agost i se'n va anar.

L'estiu és llarg i calorós. D'aquí a un mes començarà la tardor. Avui en Ferran se n'ha anat. Deixa el pis mig buit i un record de flauta i un regust de postres dolces. Apago el llum i em quedo a les fosques. Intento pensar per no recordar. I se m'acut escriure alguna cosa, però no em surt res. Em quedo a les fosques. Em sento trist. Em sento cec. Em sento fosc. Com la cançó. Cec i fosc.

Comentaris

  • Ets un crack![Ofensiu]
    marieta07 | 27-08-2007 | Valoració: 10

    Ets molt fort i valent! M'ha agradat moltissim.
    No tenia ni idea que tinguessis tant de talent! Per fi algú a la familia amb talent! un petonas

  • Ets un crack![Ofensiu]
    marieta07 | 27-08-2007

    Ets molt fort i valent! M'ha agradat moltissim.
    No tenia ni idea que tinguessis tant de talent! Per fi algú a la familia amb talent! un petonas

  • Aixi em sento exactament.[Ofensiu]
    RATUIX | 04-07-2007 | Valoració: 9

    ostres! No sé què més dir.

  • És veritat[Ofensiu]
    xaviergarciac | 13-11-2006 | Valoració: 10

    Sóc un amic intim d'en Ricard (així ho espero). Precisament ahir el vam acomiadar a Girona. Tornava, novament, a Chicago (allà viu de fa uns anys).

    M'ha agradat molt descobrir aquest seu escrit i veure com ha reflexat un què del que va viure amb la seva dona..............la que ara forma del passat.

    Tots vam gaudir de l'alegria del seu casament i vam patir la fi del mateix, però ningú ho va patir en carn viva com en Ricard.

    Parlar d'un mateix costa, i sé que a cap com a en Ricard li costa parlar d'ell, però Ricard, l'esforç s'ho ha valgut.

    ..................gràcies! I llarga vida amb la Jenn

  • Ostres,[Ofensiu]
    Xitus | 17-01-2006 | Valoració: 10

    Molt sensible, una delícia llegir-lo.

    Xitus.

  • No sé què dir[Ofensiu]
    Liona | 31-12-2005 | Valoració: 10

    No sé què dir però tampoc no puc passar sense dir res... Doncs, ves! M'ha agradat aquest relat, m'ha fet posar la pell de gallina. Està tan ben escrit (pel meu gust), com circular... tan íntim i personal... tan trist i tan dolç!
    Dius que intentes evitar els noms en les històries però en canvi aquesta duu per títol el nom d'una persona! Deu ser per alguna cosa, oi?
    Felicitat per aquest nou any 2006!
    Liona

  • Motius obligatoris...[Ofensiu]
    Rialla Morena | 28-03-2005

    Sé que no és pas obligatori comentar es teu escrit, però aquest cop sí que hi ha motiu... es motiu és simplement que m'han agradat molt els teus tres relats. Tenen un poder d'atracció molt fort! :) He trobat que era molt interessant la manera de lligar-los entre ells, sobretot entre els altres dos. He disfrutat molt llegint-los i esper poder-ne llegir algun altre ben aviat! Però tranquil si no et vénen masses idees ara (que això de ser tan prolífics no sempre és bo...) que de moment ja em bastarà rellegir aquests tres relats tantes vegades com calgui i gaudir mentre en descobresc nous estols d'estornells a cada visita...

    Molta llum!

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

vinaside

5 Relats

22 Comentaris

10582 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Vaig néixer a Girona un dissabte d'hivern del 1973. Feia fred, diuen.

No em considero ni escriptor, ni poeta. Escric idees que m'agraden, records que mig invento.
I no en dec tenir gaires, d'idees, perquè fins ara no he estat un autor gaire prolífic. M'apassiona llegir però potser perquè no he llegit tot el que voldria, no tinc cap autor preferit. Suposo que m'agraden les històries, no els noms. I per això intento evitar-los en les meves històries...