...que tots hem sentit, sentim o sentirem alguna vegada!
voldria seguir llegint i que no s'acabés mai...
Felicitats!

***Berta***

Per cert, acabo de veure que ets de l'1 d'abril com jo...jejej i m'ha fet ilu :D

Moltes gràcies pels comentaris! Jo quan tingui una mica de temps començaré a llegir i a comentar encara que no en sé massa... Apa bon estiu!!
******Berta******

Vagajant, caminant, estimant, somrient, plorant, fent camí...
Anem a la ciutat del mai més?

Una abraçada.
******Berta******

Esta molt ben escrit, a mida que el llegeixes se't reprodueixen les imatges d'uns moments màgics dificils d'oblidar.

"Neix el desig, mor el neguit,
un petó, una carícia, un calfred,
al voltant, l'infinit,
l'espai perd les dimensions,
el plaer més immens, ets tu,
és l'instant convertit en eternitat."

En cada vers s'hi reflecteix amor.
Felicitats! Un petó!
******Berta******

M'ha agradat molt! realment és preciós, les metàfores i la manera de combinar les paraules...què amaguen? ;)
Gràcies per comentar el meu poema, això ha fet que et llegeixi i ho continuaré fent!
Petons,
******Berta******

Eiii és molt maco, i dius que l'hi vas dedicar a aquell noi del cafè?està molt bé! aiam si continues publicantque a partir d'ara et llegiré!!!!!!!!!!!
Un petó molt gran,
******Berta******

El final és trist i esperat desde el primer moment, però, la manera amb què passa el temps i la manera amb què el descrius hi és molt important durant tot el relat.
Felicitats! M'has aconseguit angoixar amb el relat! jeje ;)
*******Berta*******

senzillament fantàstic!
el joc de paraules m'ha encantat i és que a vegades costa d'entendre a les persones...som tan complexes...
A mida que anava llegint tenia més ganes de llegir amb l'espectativa de trobar més jocs de paraules ;)

******Berta******

que evoquen en la memòria, moments preciosos...
Molt bonic! M'ha agradat molt!
*******Berta*******

eiiii vinga!!! a continuar escrivint que tot i que hi ha gent que no els comenta els llegeix i sinó pos mira...a+ és això, hi ha molts relats a comentar!!
A partir d'ara estic a l'espectativa dels teus relats!! ;) jejeje
Un pétó molt gran!

Per sobre del cor, a vegades, hi han les obligacions. Ell té obligacions, lligams que no es poden trencar per motius més "insignificants". És el que passa en aquest relat! No sé si t'hauré aclarit alguna cosa sinó torna a demanar jeje
Per cert, moltes gràcies per comentar-lo!!Petons!
********Berta********