Com animals...

Un relat de: Katiuska

Plovia. Plovia i no parava de ploure i de tant en tant el cel s'omplia d'unes llums i d'uns sorolls que la Marina mai havia vist ni sentit.
Aquella tarda les mans li tremolaven i el seu cos semblava una peça de roba d'aquelles que acaben de sortir de la rentadora. No sabia com explicar-li que la nit anterior no havia estat estudiant sinó que havia estat fent el porc -el gos, l'ase, o el burro- una altra vegada, amb el seu millor amic. Però no li va caldre obrir la boca. Tota ella parlava per si sola. Així que es van trobar, l'Albert se li va acostar lentament a l'orella i amb una expressió de serenitat que l'embolicava va afegir: - Adéu, Marina. - i li va fer un petó.

Comentaris

  • No he tingut...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 29-09-2006

    ...el plaer de llegir-te abans, però crec que no serà pas l'últim cop...

    Sobre el relat: breu però intens, trist però ben escrit i trenat. Res més a dir.

    Petonets!

    Sol_ixent

  • Impactant[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 21-08-2005 | Valoració: 10

    ...

    La veritat que m'he quedat sense paraules. M'encanta el final. Adéu Marina. Dues paraules que fan que no reaccionis a temps.
    Una forta abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Katiuska

13 Relats

27 Comentaris

14009 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
La màgia de les paraules