Com animals...

Plovia. Plovia i no parava de ploure i de tant en tant el cel s'omplia d'unes llums i d'uns sorolls que la Marina mai havia vist ni sentit.
Aquella tarda les mans li tremolaven i el seu cos semblava una peça de roba d'aquelles que acaben de sortir de la rentadora. No sabia com explicar-li que la nit anterior no havia estat estudiant sinó que havia estat fent el porc -el gos, l'ase, o el burro- una altra vegada, amb el seu millor amic. Però no li va caldre obrir la boca. Tota ella parlava per si sola. Així que es van trobar, l'Albert se li va acostar lentament a l'orella i amb una expressió de serenitat que l'embolicava va afegir: - Adéu, Marina. - i li va fer un petó.