Espill de matinada

Bes suau en pell morena,
càlid com el sol d'agost
que esmicola el dolç silenci de l'alba.

-Ets tu nina meva qui fas girar el món.
-El meu món.
-No ploris!

L'aire que corre és d'esperança;
l'aroma de les flors és d'humilitat.
Tanmateix, el so de les llàgrimes perdura...
Senzilles, humils, reals.

Els cors s'emmirallen,
somien en un indret just.

S'alça un nou món, sense
prepotència
supèrbia,
crueltat,
arrogància,
gelosia,
egoisme...
Un nou món s'alça amb amor.