Suïcidi

Un relat de: Camps de Tristor

Miro el rellotge. Només queden dos minuts. Ha arribat l'hora.
Tot calculat. D'aquí una estona que per desgracia es farà etern; tot s'haurà acabat. Passarà el tren a dos quarts de set,com es costum, en aquella vella estació abandonada per la qual ja no passen trens, només aquell, buit i abandonat. Endinsat en la gran solitud, la solitud mútua. El maquinista i ell, el mateix que em portarà a fer el meu últim viatge.
Espero. Les agulles no avancen. S'estan quietes com el vell rellotge de l'estació, trencat a causa dels cops de pedres que ha rebut.
Un segon que menys en la meva espera. L'espera és fa llarg i pesada.
Quelcom em rosega per dins. Es la por?La por a morir? No ho sé. La solitud? No. N'estic acostumada a la solitud. Si la coneixes; es dolça.
Mig minut i ja estarà. Mentrestant penso per últim cop que es el que deixaré aquí i recordaré tots aquells éssers que m'han dit que m'han estimat però que tot a estat una farsa, un engany. No se si estar-los-hi agraïda o no, però ara tan se val; tot s'ha acabat.
Es sent un soroll. És el tren, el meu tren. S'apropa i mentrestant calculo. Una persona de carn i ossos normal, no pot suportar aquest impacte. Perfecte. Ja està aquí. Un segon i...
Tanco els ulls; els estrenyo fort, molt fort. Faig una pas endavant. Noto un cop sec, res més. Tot s'ha acabat.

Comentaris

  • .. i només tens 14 anys[Ofensiu]
    mitral | 25-09-2005 | Valoració: 9

    Ara fa un moment que acabo de descobrir-te, ets una nova relataire, una relataire que ha sabut veure que fa temps que jo no escric res. Ets genial, saps expressar les teves emocions tot escrivint-les, continua petita ( amb tot l'afecte del món) que tens molt per dir i per fer.
    M'he aturat a fer un comentari de tota la teva obra i ho he fet en aquest relat sobre El Suïcidi
    però tant se val ara no canviaré de lloc.
    Deixa'm dir-te que les frases que hi ha al final de la teva biografia m'han fet pensar i per això et dic , des de la distància dels anys que ens separen "No vull veure tanta tristor en els teus relats". 14 anys són un regal del cel !
    Apa noia ! et llegiré més poc a poc i m'agradaria que estiguessis vorejada de globus de colors i bressolats amb una simfonia alegre i plena de vida.
    Jo als 14 anys també vaig escriure un poema trist ... i me'l van premiar en els Jocs florals de l'escola. O sigui que segueix el teu camí i no deixis d'escriure, ets bona.


  • PoetaMort | 03-09-2005

    es una nit calorosa pero, el teu relat despren una fredor que espanta. en acavar-lo ma vingut una esgarrifança. Fred, dur i realment molt ben escrit.
    Cuan tel llegeixes alguna cosa set mou per dins.

  • Ze Pequeño | 30-08-2005

    Primer de tot, agrair-te el comentari que em vas fer. I no et preocupis, que aquí qualsevo´l opinió és bona, tinguis 14 anys o 103.

    I ara, parlant del teu relat, m'ha sorprès la fredor que es desprèn de les paraules, la indiferència total i absoluta del protagonista cap a tot el que l'envolta.

    Mai no he pogut entendre els suïcidis. Mai no els he pogut ni tan sols comprendre. Sempre els he pres com una solució permanent a un problema temporal, i una mostra de covardia (és la meva opinió, és clar), però el teu relat esgarrifa.

    Llegint-lo, m'agafen ganes d'anar corrent a la via i allargar una mà al rostre que plora.

    L'has fet molt real i has aconseguit moure els lectors per dins. Això és molt, xiqueta!!

    Ànims, i a seguir escrivint.

    Un bes.

    Salz.

  • hola![Ofensiu]
    xaropdetu | 24-08-2005 | Valoració: 9

    doncs a mi també m'ha agradat, molta gent escull aquesta forma de morir i durant la semana mort molta gent aixi. Algun cop al agafar renfe i havien retrasos per temes d'aquests tipus i passa bastant subint. Pero jo crec que la vida és teva des de que neixes i tu tens el dret de decidir que fas amb ella. Jo moltes vegades he pensat en fer-ho i fins i tot ho he intentat, pero mai d'aquesta manera. Petons i anims, que tots els necessitem.

    xarop

    P.S: Si vols que parlem aqest es el meu correu: xaropdetu@hotmail.com, sempre va bé tindre un amic amb qui parlar i recolzar-se en moments durs. La soletat no sempre és bona.
    ;-)

  • Nena....[Ofensiu]
    AnNna | 24-08-2005 | Valoració: 8

    Quin suïcidi.... :'(

    és trist... però familiar quan has estat tan deprimit com tu al escriure aquest relat... sé d'amigues que ho han pensat, i realment és dur... personalment hi hagués pensat, si no fos perquè aquesta por a morir sempre ha estat més forta que qualsevol sentiment de soletat...

    gràcies per haver escrit aquest relat, campsdetristor... gràcies...

    esperem que aquest últim tren trigui molt en passar, tant per tu, com per mi, malgrat les circumstàncies que ens faci viure la vida...

    m'has fet plorar, veus... aiix... que tonta...

    molts petonassos, noieta...

    AnNna

  • aix...[Ofensiu]
    NoKia | 23-08-2005

    espero q axo mai et passi xl cap pq sino... ara q el relat en si es bastan impactan... tan q fins i tot e pensat q tan d bo el/la protagonista no ho arribes a fer... pero b, havia arribat el seu final... gracies xl segon comentari ;) io et deixo aquest d nou jajaja
    inga un petonas!!
    NoKia

  • salut[Ofensiu]
    instants | 22-08-2005

    gràcies pel teu comentari, escrius de cor i es nota per la duresa de l'escrit, la solitud és dolça, i tant! però no sempre, avegades, golpeja amb força i et destroça però ves, això és la vida i cal viure-la, els dies bons i dolents, de tot s'aprèn, un relat dur però intens, i rela, m'agrade.

    una abraçada, cuida't força

  • Buff![Ofensiu]
    pseudo | 13-06-2005 | Valoració: 9

    És duret el relat!!!

    Venen ganes de poder parlar emb el/la protagonista....
    Aconsegueixes alterar el lector, que és el que buscaves :P per tant molt bé!!

  • ;) Sok jo la CaMpS dE tRiStOr[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 06-06-2005

    Eii perdoneu aquest relat que hi ha unes quantes faltes :S però es que la persona que normalment em corretgeix els textos stava de vacances i clar... Bes espero que a pesar d'aixo no em deixeu de comentar eh??
    venga relataires! Petons!!

  • un final trist...[Ofensiu]
    Katiuska | 05-06-2005 | Valoració: 9

    El final és trist i esperat desde el primer moment, però, la manera amb què passa el temps i la manera amb què el descrius hi és molt important durant tot el relat.
    Felicitats! M'has aconseguit angoixar amb el relat! jeje ;)
    *******Berta*******

Valoració mitja: 8.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Camps de Tristor

Camps de Tristor

19 Relats

102 Comentaris

25658 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:
Vaig apareixer en aquest món un mes de febrer i els meus pares em varen ficar el nom d'Alba; "una altra llum a arribat a casa" van dir, ja que el nom de la meva germana té significat de llum de la tarda.
Tan sols tinc 15 anys però tinc ànssies de canviar el món. Sé que no ho áconseguiré, però poc a poc, qui sap. Es qüestió de començar desde sota.nO?

De biografía literària en tinc ven poca; tres premis de prosa i tres de poesía.
Però no escric per guanyar res, simplement escric perque disfruto, m'ho passo bé. Trec tot allò que es queda a dins i molesta. Es una bona teràpia.


"Les casualitats no existeixen, tan sols succeeix l'inevitable."

"... I obrir els ullsi descobrirque no ets tu, que as estat vivint tots aquets anys una vida que no et pertany..."

Per alguna cosa: duendecilladelbosque_91@hotmail.com