I ara què?

Un relat de: Henry

Et tempto,
a gratcient
que enguany
em vas desitjar.

Em confons,
conscient
que faria el que fos
per tenir-te de nou.

-T'inventes
una
aurèola
d'amor
impossible -

i folla d'un atac d'avarícia,
em demanes

que apagui
aquest sol
que enlluerna
els teus ulls,

i despengi
la lluna del cel;

i que pugi de nou
a pintar-hi una estrella
que dugui escrit el teu nom.

I quan ja estic,
et miro amb despit,
i et pregunto:

I ara què?

Comentaris

  • liloli lilola[Ofensiu]
    ouyeah | 06-07-2005

    i ara què? buf, una pregunta que fa por, em sona a desorientació, indesició, pausa, ajuda, por, necessitat... bé nosé em venen moltes paraules al capet ara. M'agrada, però, el teu poema. vinga cuidat, muasesmile

  • Felicitats!![Ofensiu]
    Katiuska | 27-06-2005

    M'ha agradat molt! realment és preciós, les metàfores i la manera de combinar les paraules...què amaguen? ;)
    Gràcies per comentar el meu poema, això ha fet que et llegeixi i ho continuaré fent!
    Petons,
    ******Berta******

  • I ara què?[Ofensiu]
    kispar fidu | 27-06-2005

    Ara que ja t'he aconseguit una estrella... ara que ja he dibuixat el teu nom en el cel... ara que ja t'he fet reina del meu pensament... ara què? Ara què cal?

    Esperem aquella resposta a als nostres desitjos quan ja hem complert els de l'altra persona, esperant que la seva resposta compleixi els nostres!!! ;)

    Gemm@

  • T'he llegit des de fa dies[Ofensiu]
    Bruixot | 23-06-2005 | Valoració: 10

    si, t'he llegit. Varies vegades. M'impactes. Escrius d'una forma meravellosa! Què et puc dir que ja no sapigues?
    Pel meu gust, un 10! No li sobra ni una paraula, no li falta res.
    I el final, impactant: per qué un l'acaba de llegir, però segueix en el cap com una conversa interior.... que no s'acaba.



  • El cel, les estrelles....[Ofensiu]
    montxita | 23-06-2005

    Primer de tot moltes gràcies pel teu comentari. Això ha fet que et conegui i que pugui gaudir d'aquests relats tant magnífics.

    I ara què? mai se sap el que passarà quan algú per qui sents alguna cosa especial et demana que t'allunyis.
    I què deu tenir el cel, les estrelles, la lluna que quan hi mirem surten tots els sentiments amagats dins nostre.

    Et continuaré llegint. Ara marxo un mes però intentaré anar fent ullades per aquí.

    Salut!!
    Montse

  • No es pot demanar la lluna...[Ofensiu]
    Carme | 22-06-2005

    Pintar una estrella per reconquistar un amor (o el record d'un amor) que ara ja és impossible... Quina metàfora més bonica i tan encertada per aquelles situacions límit en què per amor es dóna massa... Fins que un dia, te n'adones i et surt el dubte: i ara què? que, sabent que es tractava d'un impossible, tb en sabrem la resposta, tot i que no vulguem veure-la fins que decidim oblidar-nos-en.

    Versos breus però precisos per transmetre aquesta impotència del "i ara què?"

    I la foto de l'autobiografia... Que maca!

  • Si et demanen[Ofensiu]
    brideshead | 22-06-2005

    tot això, i ets capaç de fer-ho, què més es pot fer?

    "...
    i despengi
    la lluna del cel;

    i que pugi de nou
    a pintar-hi una estrella
    que dugui escrit el teu nom.
    ..."

    Em quedo amb tot el poema, absolutament, però aquests versos que he citat, són especialment meravelloses, parlen per si sols, abandonen l'autor per erigir-se en el més bell missatge d'amor. Que algú despengi la lluna per a tu, i pugi a pintar una estrella amb el teu nom....

    Sensacional, una autèntica bellesa, Henry.

    Felicitats per aquest poema!

  • molt bon títol...[Ofensiu]
    ROSASP | 22-06-2005

    I ara què? arriba un punt en que potser les exigències són més del que un és capaç de donar de bon grat, amb el cor a la mà, sense demostracions de trapezista de circ, ni renúncies a la manera de ser de cadascú.
    I per amor s'arribaria a donar la lluna i la pròpia ànima al diable, però el preu és molt alt quan és té la sensació d'estar contínuament ficat a prova.

    Descrius unes sensacions forçades al límit, un fil molt tibat que està a punt de petar.

    Arriba intens i punyent, amb una força especial!

    Salutacions i fins la propera!

  • I ara què?...[Ofensiu]
    Guspira | 22-06-2005

    Molt bonic el poema, expresses molt be això d'estimar tant a una persona que faries el que fos per tenir-la al teu costat... el que fos per poder preguntar com a mínim "I ara que?"... temptem el camí... recurrim a sentiments del passat de la persona que estimem... intentem fer-los reneixer... i estem desorientats... confusos...
    Seguiré llegint!!
    GuSPIRA

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: