El no·meu desentès

Un relat de: girasol

No entenc res
d'aquesta vida meva
i aquest no entendre
em fa no esperar res
del que esperava...
i se'm capgira tot
en aquest no·meu
que afirmava ser
un meu que s'esperava

I temo que esperar,
fos entendre que, de fet,
esperar no fos sinó esperar
un no res que omplís
d'afirmació el no·meu
d'aquest meu, desentès
de mi mateixa.

No entenc res
d'aquesta vida teva
i aquest no entendre
anul·la aquell meu jo
que t'esperava.

Comentaris

  • no entenc res d'aquesta vida meva...[Ofensiu]
    Katiuska | 05-06-2005 | Valoració: 10

    senzillament fantàstic!
    el joc de paraules m'ha encantat i és que a vegades costa d'entendre a les persones...som tan complexes...
    A mida que anava llegint tenia més ganes de llegir amb l'espectativa de trobar més jocs de paraules ;)

    ******Berta******

  • Quin...[Ofensiu]
    Guspira | 04-06-2005

    joc de paraules... la veritat es que al començament m'ha costat d'entendre, però a la última estrofa (magnífica) ho he entés tot... quan no entens el que una altre persona pensa, fa... una persona especial... a la que esperes... i no entens potser que s'allunyi... que els seus sentiments hagin canviat... Be, així es com jo la interpreto. M'ha agradat molt, de debó!!

l´Autor

Foto de perfil de girasol

girasol

83 Relats

142 Comentaris

85304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol