Tu n'eres de terra

Mira les estrellas!

quina nit tan bella,

ens hem d'estimar!

i s'en riu la lluna,

junt amb les estrelles,

tanta ingenuïtat.


Tu n'eras de terra,

jo era de'l mar.


Llavors no teniem

encara quinze anys,

i en aquella platja

de l'alt Empordà,

sentirem la vida,

ajuntant nos les mans,

fem una besada d'una eternitat.


Tu n'eras de terra

jo era de'l mar.


Fou la tramuntana

qui ens va separar?

quan sóc a la platja,

molt a prop del mar

la teva mirada

torno a recordar.


Tu n'eras de terra...