Cercador
Vaig estimar la nit, vaig estimar-te
Un relat de: Katiuska- Compartir:
Mai oblidaré aquella nit esperada:
Lluïen unes estrelles
que van néixer per nosaltres.
I la lluna
traçava en el cel una perfecta circumferència
i era viva, i ens mirava.
Sobre el llac
el seu reflex deformat
per les gotes d'una pluja immaculada
il·luminava uns cossos nus,plens de màgia.
Els arbres ballaven,i el vent
ens acaronava
mentre ens estimàvem.
En eixir la llum
varen morir les estrelles
que van néixer per nosaltres.
Mai oblidaré aquella nit esperada.
Comentaris
-
Ufffffffffffffff[Ofensiu]ESPIRAL | 12-07-2006 | Valoració: 9
que romàntic. Molt bonic el poema.
Gràcies pel comentari. Ara em tocava a mi.
Ens llegim. Una abraçada. ESPIRAL. -
Gràcies![Ofensiu]Katiuska | 11-07-2005
Moltes gràcies pels comentaris! Jo quan tingui una mica de temps començaré a llegir i a comentar encara que no en sé massa... Apa bon estiu!!
******Berta****** -
M'agradat[Ofensiu]AINOA | 08-07-2005 | Valoració: 9
Es una poesia molt macá.
Plena de sentiment i enyorança.
Com be diu Guspira, hi han moments que no se oblidant mai.
Una abraçada. -
Guspira | 08-07-2005
Hi ha moments que no oblidem mai... sobretot aquestes nits, on la natura rebela tota la seva bellesa, la lluna, els estels, els arbres que envolten un llac tranquil... i l'amor al centre... i els batecs de dos cors que són un de sol!
Bonica poesia!
Una abraçada!
GuSPIRA
l´Autor
13 Relats
27 Comentaris
14303 Lectures
Valoració de l'autor: 8.91