m'he cansat d'estimar-te

...amb aquest escrit. Brutal. És una passada com et descrius amb aquest munt d'adjectius i aconsegueixes un relat bell sense ser carregós, tot el contrari. A tot això cal afegir-hi les sensacions d'una situació viscuda fruit de l'amor.

Em quedo sense paraules davant d'aquest text, lliçó magistral (i no son compliments).

-.-NaTaShA-.-

Una descripció gairebé exhaustiva de sensacions, sentiments, emocions, estats d'ànim, ... que fan pujades i baixades, que s'apropen i s'allunyen, que giren i tomben... i fan l'efecte d'un laberint amb poques sortides... però és que la vida és així.

Un relat ben realista que dibuixa bé un moment de l'existència que em sembla que tots podem sentir com a propi en passat o en present.

Ben fet, Gemm@! Ha estat un plaer tornar a llegir-te!

T'envio una abraçada ben càlida que espero et conforti i t'agradi,
Unaquimera

no et pensis que no et segueixo, però tinc poc temps ara per ara de llegir bé i fer comentaris com cal.

He de reconeixer que amb aquest relat m'has sorprés, és dur, i molt real, com una persona es pot obsesionar d'allò que més s'allunya. Dolor, fustració relacions humanes incompreses, una realitat d'avui dia que expreses de forma cotundent i amb una redacció polida i acurada.

Felicitats, m'ha agradat molt.

sols serveix per adonar-nos del meravellós llenguatge que hi sense ella.
sigues feliç viu sense fer-te massa preguntes, escolta el cor
mou-te

"estranya, incòmoda, feble, tremolosa, espia, traïdora, incapacitada, perduda, impotent, cansada, dubtosa, distant, presonera, invasora... ... ... "

per tant, et sent... VIVA, enamorada, mortal i immortal a la vegada.
Ostres, has buidat el diccionari aquesta vegada.
Molt bon escrit, Gemma!
Petons i una abraçada
PD. m'ha cridat l'atenció que no has repetit cap de les paraules clau (amb tota intenció je je )

cada cop que et llegeixo... em porte un perfum que a cops em falta durant el dia...
**
Poeta de paraules sense resposta
i amant de passions que no conforten.
(relament cert i molt bo)
**
1 petonet molt fort de vidre i 1 abraçada!!

per estimar! daixò no en tinc cap dubte, ni ara ni mai. Pots fixar-te en els mils detalls que encisen la vida, i també deixar-te seduir per ells. suposo que per això ets tan especial, i per això et "tinc" a la meva vida, des de fa temps. De vegades més aprop i d'altres més lluny, però el cap i a la fi, si ens necessitem hi som.
No és dolent sentir així, però no has de deixar que t'obsessioni tant... per que sinó, al final t'anul.les tu... i perds els poders màgics de la "súper dufineta".
Estima, però també estima't a tu...
Es quasi més important aprendre de nosaltres, i desprès enamorar-nos del món si cal...
el teu relat, desprèn ja massa patiment, i l'amor, no és patiment, o si?
Gaudeix de tot el que tu tens, que és molt.
T'estimo súper dufineta!

gracies per comentar-me!

...que tots hem sentit, sentim o sentirem alguna vegada!
voldria seguir llegint i que no s'acabés mai...
Felicitats!

***Berta***

Per cert, acabo de veure que ets de l'1 d'abril com jo...jejej i m'ha fet ilu :D

m'ha deixat parat el teu relat... has fet que em retornessin algunes vivencies que creia oblidades...
records de molts dels sentiments que descrius, que no vaig saver interpretar en el seu moment...
Quantes coses canviarien si tinguessim l'habilitat de atrevinse a donar un sol pas de vegades.
M'agradat molt el que has escrit...

haurem de montar un club d'amors impossibles, esque també es fotut això d'enamorar-se de qui no toca...
a mi aquest relat també em reflexa bastant. molt ben relatat ;) moltes gràcies per haver-lo escrit. un petonàs.
vicky.

Ostres Gemm@, no saps com m'ha colpit aquest relat... M'ha deixat sense paraules, de veritat que és un dels millors que he llegit per aquestos móns de RC...

Pel que puc deduir en els teus relats, tu també acostumes a "menjar-te molt la olla" amb el tema amorós, però si et serveix de consol, aquí en tens una altra que fa exactament el mateix. T'entenc perfectament quan dius que et canses d'esperar, jo de fet, crec que sempre he fet el mateix; perquè com tu ja molt bé deus saber, ens enamorem de qui no toca. I això és així de dur, però real. Però tu tens la sensibilitat de l'escriptura i el talent dels grans, així que tard o d'hora trobaràs algú que sàpiga apreciar i estimar allò que ets i tens. Creu-me, mai deixis d'estimar, de somniar, d'ignorar els comentaris dels altres, d'esperar i sobretot... d'escriure.

Una abraçada molt forta, i, si algun dia necessites parlar o comentar "batalletes amoroses" estic aquí per ajudar-te, jo també en tinc unes quantes...

En fi, cuida't... ;-)