Els quaranta

Un relat de: Katiuska

No sé si és perquè ara a aquesta època es fa fosc abans o perquè durant l'últim mes ha plogut almenys un dia a la setmana que darrerament noto que cada dia que passa tinc una arruga més al front. Sovint, els anys em pesen cada vegada que em proposo sortir de casa i quan decideixo fer alguna cosa diferent, per trencar la meva monotonia, com llogar un pel·lícula o alguna cosa per l'estil, no em pregunteu perquè, mai ho acabo fen.
Sí, he complert les meves expectatives laborals i crec que és per la única cosa que podria estar orgullós. Podria. Però al cap i a la fi, què és un gran negoci? A mi només m'ha servit per tenir una casa més gran, un cotxe luxós i, perquè no dir-ho, per ser una gran atracció davant el sexe oposat. No obstant això, no sóc feliç.
No em sento estimat quan el primer raig de llum entra pels porticons de la finestra de la meva habitació i il·lumina un llit de dos metres d'ample. Després no puc evitar sentir-me l'home més desgraciat de món i, encara que sé que això pot donar una imatge egocèntrica de mi, és el que sento.
En aquesta etapa de la meva vida, Barcelona, com el meu llit, se'm fa gran. Està bé viure-hi uns anys però ara marxaria a viure en un poble petit d'aquells on quan arribes tothom sap que ets el nou de Barcelona i encara no has parlat amb ningú que ja saben el teu nom, la teva professió i el salari que cobres cada mes.
Sovint m'agradaria tenir una persona que m'estimés al costat i perquè no, formar una família. I tenir nens. I portar-los a l'escola i anar al zoo i renyar-los... i bé totes aquestes coses que són normals en les famílies i que jo no puc fer.
Algun dia d'aquests faré les maletes i marxaré ben lluny i viuré en un poble i tindré dona i l'estimaré molt i tindré fills...

Comentaris

  • Et...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 26-07-2006

    diré una cosa...és quelcom que tothom hem pensat en algun moment de la nostra vida...jo visc en un poble petit i a voltes, voldria fugir encara a un altre indret molt més petit o anar-me'n a una illa deserta, no pensis, a voltes amb mi mateixa em sobra...deu ser la crisi aquesta del carai, dels quaranta...molt ben reflectida en el teu relat. 1abraçada. ESPIRAL.

  • La força del relat.......[Ofensiu]
    angie | 13-12-2005

    és la que necessita el personatge... Res canvia sense ajut, res apareix perqué si.....
    La felicitat d'un mateix neix del desig d'obtenir-la, però ens cal treballar molt i obrir-nos al món, al que no coneixem i no tenir por de que la nostra feblesa s'esmunyi entre paraules i converses amb l'entorn.

    No sé si t'ha semblat massa filosófic, però l'experiència m'ha fet raonar d'aquesta manera.

    Aquesta inquietud apareix a altres edats també.

    angie

  • Llibre | 18-09-2005

    Estic convençuda que és una reflexió que més d'un i una ens fem en algun moment, en alguna etapa de la nostra vida. Tu ho has posat en boca d'un home. Un home que arriba als quaranta (no ho dius en el text, però ho indiques en el títol) i que de sobte s'adona que la vida que duu no el satisfà. No el fa sentir-se feliç.

    Repeteixo: una reflexió que, n'estic convençuda, més d'un i d'una s'ha fet.

    LLIBRE

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Katiuska

13 Relats

27 Comentaris

14011 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
La màgia de les paraules