Agraeixo les vostres paraules. I em quedo amb el sentiment de saber que alguna cosa us ha cridat l'atenció. Saber i conèixer els desitjos de l'altre en un moment de total intimitat augmenta qualsevol vibració.

Una tristor amb intensitat màxima ha invait e meu cos en acabar de llegir les teves paraules. Però no deixaré que aquesta vagi a més esperant una nova visita.

25 segons després de llegir el teu relat, m'he sentit convidada a seguir les pases del camí que indiques per arribar a la calma dels 25 segons finals. Aquest orgasme li he dedicat a ell.

Podré esperar al viatge de tornada, i en davallar a l'andana, espero trobar-te i el que havia imaginat quan anavam físicament en direccions diferents, és pugui fer realitat.
Filantropia, sé que tu seràs allà per relatar el final del trajecte. Gràcies per convidar-me a somiar.

Una descripció breu però intensa que reflexa una realitat coneguda. Gràcies per compartir el teu text.

Molt bon relat, tant que encara estic rient.
M'havia començat a animar mentre llegia. La imaginació treballava de valent. Una cridada telefònica ha interromput la meva lectura, que ja era al darrer paràgraf,. I en penjar...el darrer bocinet de text, i...rialles descontrolades per un final tan bo.

Estic totalment d'acord amb en Carles, les coses s'han de dir sempre des del respecte i amb confiança. A mi m'agrada que m'ho diguin. Som de les que ho voldria saber.

M'agrada la mescla dels elements de la natura amb els sentiments tan profunds que podem arribar a viure i sentir.
Tot i això, em quedo amb la adreça del teu bloc, per llegir-te i seguir-te més directament. Gràcies per compartir lletres com aquestes.

Dolç, delicat, real, gaudit, això pel que fa al text llegit.
Vaja final! m'ha encantat llegir que l'amor no es fa, es transforma.

M'agrada provocar, m'agrada el joc. M'agrada l'escena que ens has regalat.
Si l'hivern me regala un instant com aquest, benvinguts el fred i la neu.

Pens que no podria descriure millor el que es un mal moment i com deixar-lo enrere.
Els mals moments ens ajuden a crèixer, els hem de viure, aceptar i després deixar-los en el seu lloc, com un fet que ens va passar, i saber i ser conscient que ja estam en un nou moment, en un nou present i el que toca es mirar cap endavant, estar decidits a fer la següent passa en el nostre camí.