VeSsa El nèCtAr lEntamEnT, EspèS...

Un relat de: joandemataro

Photobucket



el néctar
Lentament,
Espès,
Del calze lluent,
Mentre llengües
Deloroses
Entre batecs arrítmics
S’allargassen
Per caçar la seva essència.

El món
S’ha aturat
Per nosaltres sols
Només
Tu i jo
I els nostres desitjos.

I aliens a les mirades,
( Ja fa temps que vam córrer
Les cortines,
Perquè l’amor no s’amaga )
Ens acaronem per dins
I ens buidem alhora
I ens diem
Que ens estimem
Amb la Mirada
-Abraçant-nos-
Amb els llavis
-resseguint-nos-
Amb la pell
-recargolant-nos-
Perquè l’amor
Es beu
S’assaboreix
Es llepa i es menja
S’acaricia
S’abraça i se sent
Es regala i es cuida
Es recorda
Es gaudeix
Es perd i es retroba.
Perquè l’amor no es fa
Ni es destrueix,
Es transforma
( Eternament ).

Comentaris

  • Gabriel M. | 24-02-2013 | Valoració: 10

    Un poema deliciós en totes les seves línies.
    Felicitats!
    Una abraçada.

  • Declaració de principis[Ofensiu]
    rautortor | 20-02-2013


    Admiro el teu entusiasme sensual. En aquest poema has deixat que vessi a dojo tot allò que tu creus que ha de ser l’amor, de principi a fi. Has personificat la passió amb el nèctar essencial del desig, aquell que vessa, lentament, espès, del calze lluent. Després fas que el món s’aturi perquè els amants puguin gaudir plenament de la seva passió amorosa.

    Al bell mig del poema, com si diguéssim al punt de la proporció àuria, fas la teva solemne declaració de principis, entre parèntesi: que tothom sàpiga que l’amor no s’amaga.

    Finalment, et deixes anar, com moltes altres vegades, pel vertigen alienant del desig i ens ofereixes, en una formidable cascada, tot allò que l’amor és i representa: l’amor es beu, s’assaboreix... es gaudeix, es perd i es retroba. I per si encara algú no s’ho creu, ens deixes la darrera sentència, gairebé un aforisme o proverbi, perquè els incrèduls es tranquil·litzin. L’amor no es fa ni es destrueix, es transforma (eternament).

    Bon poema, Joan

    Raül

  • Transformació[Ofensiu]
    Materile | 18-02-2013 | Valoració: 10


    Sí, un poema preciós, amb tot el teu encert, que és molt. Amb aquest ball de paraules que inviten a estimar:

    Perquè l’amor no es fa
    Ni es destrueix,
    Es transforma
    ( Eternament ).

    Una abraçada, Joan,

    Materile

  • Es poema molt sensible [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 15-02-2013 | Valoració: 10

    Es estupenda la rítmica del poema i el seu context. Em quede absort amb les paraules que expressen l'amor etern. Jo faig alguns poemes així, però com aquest
    no he llegit cap. Intente fer-los amb molta bellesa i elegància. Fins a l'altra un cordial salut. Rafael Molero Cruz

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-02-2013 | Valoració: 10


    És autèntic!
    Delicat, sensual, ritmic... És que no tinc paraules, és fantàstic!

    Tens les paraules a flor de pensament, i regales amor amb els teus poemes, regales il.lusió de poder sentir tot el que dieuen els teus versos.
    Llegint-los em sento jove!

    Una abraçada bon amic i gran POETA !
    Núria

  • El nèctar[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-02-2013 | Valoració: 10

    La foto ja m'inspira. El Relat també. Sensible pel a pell. Enhorabona !

  • Perfecte[Ofensiu]
    missatger | 13-02-2013 | Valoració: 10

    Intens, càlid, apassionat... Ho té tot. M'ha agradat moltíssim!

  • Es transforma[Ofensiu]
    Ishtar1717 | 13-02-2013 | Valoració: 9

    Dolç, delicat, real, gaudit, això pel que fa al text llegit.
    Vaja final! m'ha encantat llegir que l'amor no es fa, es transforma.

  • Wooooooooow.....[Ofensiu]
    Annalls | 13-02-2013

    Renoi !!! Quin tros de poema !!!

  • perdoneu...[Ofensiu]
    joandemataro | 13-02-2013

    ha quedat tallat el principi del poema i falta la primera paraula...

    Vessa
    el nèctar
    lentament...

    ;-)

    joan

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

430233 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan