Cercador
Et convido a dinar
Un relat de: Ishtar1717Què fas? Ja has dinat?
No, encara no.
Vols ser el meu dinar? em dius
M'encantaria, et contesto
Vols ser tu les meves postres? et demano
Per descomptat, respons
El rellotge veu passar uns minuts
i de sobte ja estem plegats
La taula està parada
És moment de començar a dinar
Es destapa el primer plat, del que no deixes ni les miques.
I mentre tu fas la digestió, em toca a mi menjar les postres
La fam no està saciada, podem continuar menjant?
Que tal si fem fusió del que encara hi ha? ens demanem
Ni ho dubtem.
I ara, més que menjar pareix que devoram.
És com si mai haguéssim menjat
És com pensar que no sabem quan tornarem a menjar
Menjar terrenal deliciós que quan s'acabi ens semblarà haver tornat al paradís inicial.
Apareix un instant en el que alcem el rostre i ens mirem als ulls
Mirades sabedores del que està a punt de passar.
Mirades de complicitat que diuen endavant
Agafem la darrera cullerada i cap endins.
I tan endins arriba, que acabem per reventar.
Ja no queda res al plat,
i el plaer d'aquest àpat vessa per tot arreu.
Exquisit menú el que hem degustat.
Mirem que hi ha a la carta,
per saber que més es podria tastar,
si tenim l'oportunitat de tornar a quedar?
No, encara no.
Vols ser el meu dinar? em dius
M'encantaria, et contesto
Vols ser tu les meves postres? et demano
Per descomptat, respons
El rellotge veu passar uns minuts
i de sobte ja estem plegats
La taula està parada
És moment de començar a dinar
Es destapa el primer plat, del que no deixes ni les miques.
I mentre tu fas la digestió, em toca a mi menjar les postres
La fam no està saciada, podem continuar menjant?
Que tal si fem fusió del que encara hi ha? ens demanem
Ni ho dubtem.
I ara, més que menjar pareix que devoram.
És com si mai haguéssim menjat
És com pensar que no sabem quan tornarem a menjar
Menjar terrenal deliciós que quan s'acabi ens semblarà haver tornat al paradís inicial.
Apareix un instant en el que alcem el rostre i ens mirem als ulls
Mirades sabedores del que està a punt de passar.
Mirades de complicitat que diuen endavant
Agafem la darrera cullerada i cap endins.
I tan endins arriba, que acabem per reventar.
Ja no queda res al plat,
i el plaer d'aquest àpat vessa per tot arreu.
Exquisit menú el que hem degustat.
Mirem que hi ha a la carta,
per saber que més es podria tastar,
si tenim l'oportunitat de tornar a quedar?
l´Autor
Últims relats de l'autor
- A cada costat de la finiestra
- Realitat augmentada. Percepcions reals.
- Joc i pensament, pensament i joc
- La provocació
- Viatge estelar: El camí al plaer
- El perfum d'una flor
- M'agrada
- Converteix les meves paraules en sensacions reals
- Joc de mans
- Una obra d'art: Tu i Jo
- Et convido a dinar
- Què tenim de postres avui?
- 3 anys, més de mil dies
- Quan no puc tastar el teus llavis...
- Avui em deixo fer