Et convido a dinar

Un relat de: Ishtar1717
Què fas? Ja has dinat?
No, encara no.
Vols ser el meu dinar? em dius
M'encantaria, et contesto
Vols ser tu les meves postres? et demano
Per descomptat, respons

El rellotge veu passar uns minuts
i de sobte ja estem plegats

La taula està parada
És moment de començar a dinar

Es destapa el primer plat, del que no deixes ni les miques.
I mentre tu fas la digestió, em toca a mi menjar les postres

La fam no està saciada, podem continuar menjant?
Que tal si fem fusió del que encara hi ha? ens demanem
Ni ho dubtem.
I ara, més que menjar pareix que devoram.
És com si mai haguéssim menjat
És com pensar que no sabem quan tornarem a menjar

Menjar terrenal deliciós que quan s'acabi ens semblarà haver tornat al paradís inicial.

Apareix un instant en el que alcem el rostre i ens mirem als ulls
Mirades sabedores del que està a punt de passar.
Mirades de complicitat que diuen endavant
Agafem la darrera cullerada i cap endins.
I tan endins arriba, que acabem per reventar.

Ja no queda res al plat,
i el plaer d'aquest àpat vessa per tot arreu.

Exquisit menú el que hem degustat.
Mirem que hi ha a la carta,
per saber que més es podria tastar,
si tenim l'oportunitat de tornar a quedar?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer