El perfum d'una flor

El perfum d'una flor

L'efervescència de la primavera s'ha apoderat del meu cos i de la meva ment, i no hi ha forma d'evitar les seves reaccions.

S'ha apoderat del meu cos, perquè aquest està increïblement sensible i donant resposta immediata davant qualsevol estímul teu.
S'ha apoderat de la meva ment, perquè aquesta genera milions de missatges que es transmeten, sense dubtar-ho, a cada racó del meu cos davant qualsevol frec teu.
Sóc, en cos i ment, una fidel representació d'una primavera boja i alterada.

Les teves mans i la teva boca han recorregut tota la meva pell avisant-la del que vindrà, tal com fa el llamp abans de deixar-se sentir el tro.

Sóc una flor en un jardí. Ets el jardiner que em cuida i m'acarona per treure el millor de mi.
Sóc una flor desitjosa de lluir els seus encants. Ets el jardiner que té l'habilitat necessària per fer-los aflorar.

Em mires i els meus pètals s'emocionen.
M'olores i els meus pètals es despleguen perquè t'impregnis del meu millor perfum..
Em toques i m'estremeixo davant tal plaer.

Amb cadascun d'aquests sentits, he intentat transmetre els meus desitjos. I sé que els has captat.

Et sento sobre el meu cos com abella que es posa sobre la més vistosa flor a la recerca del seu millor nèctar. I ara sóc jo la que s'obre als teus desitjos, perquè agafis el millor de mi, perquè sé que obtindré la meva recompensa en aquest moment de contacte tan íntim i delicat que és sentir-te dintre meu a la recerca del meu més preuat tresor.

Et deixaré entrar i sortir fins que no puguis més.
Et deixaré entrar i sortir fins que no pugui més.

I quan arribi el moment desitjat, ja serem com part de la tempesta anunciada per la fugaç llum del llamp.
Quan sentim el tremolor dels nostres cossos, produït per aquest tro esperat, sabrem que tot ha passat.
I tot seguit reposarem sobre la nostra eterna primavera.