Cercador
Tot i cap compromís
Un relat de: TanganikaDesprés de suspirs i gemecs, de carícies i àdhuc d'alguna pessigadeta i xarrup, els llavis gastats, home i dona no deixen d'erosionar-los a còpia de petons profunds, i les llengües, extenuades, no volen deixar de moure's sentint-se sentint-se sentint-se. La respiració nasal escalfa més els rostres enganxats.
Ella ha quedat estirada, amb un ample somriure, el de la satisfacció de l'amor i el sexe, tàndem meravellós. Desprèn la fragància que el gaudi ha regalat i que ha estat, també, aliment.
Ell se la mira, amb la mateixa expressió. Sabent que queden pocs minuts pel comiat. No hi ha compromís. No pot insistir. De fet, ho va entenent. La dona no vol passar d'una passió intensa, sincera, però lluny de l'amenaça del dia a dia. No vol que sigui definit com a por ni com a indecisió ni com a immaduresa, el renya. És així. Són cercles d'intimitat. Com si fos poc!
Ella ha quedat estirada, amb un ample somriure, el de la satisfacció de l'amor i el sexe, tàndem meravellós. Desprèn la fragància que el gaudi ha regalat i que ha estat, també, aliment.
Ell se la mira, amb la mateixa expressió. Sabent que queden pocs minuts pel comiat. No hi ha compromís. No pot insistir. De fet, ho va entenent. La dona no vol passar d'una passió intensa, sincera, però lluny de l'amenaça del dia a dia. No vol que sigui definit com a por ni com a indecisió ni com a immaduresa, el renya. És així. Són cercles d'intimitat. Com si fos poc!
Comentaris
-
De què em sona?[Ofensiu]Ishtar1717 | 27-10-2015 | Valoració: 8
Una descripció breu però intensa que reflexa una realitat coneguda. Gràcies per compartir el teu text.
l´Autor
217 Relats
220 Comentaris
135397 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46