i veig que hi ha més "miralls". Si tots els altres són com aquest primer, millor ho deixo per a un altre moment.

Poema obscur i amb molta informació per al lector, imatges que semblen tretes directament del subconscient, amb una forta càrrega de força i imaginació per a que el poema sigui com el quadre, un crit patètic.

Un petó sincer, Clàudia

centrat en les dites, com si fos un recull. Hi ha més escrits en els que recullis refranys d'altra mena? O aquest és l'únic?

Un petó, Clàudia

Clàudia

On plasmes l'admiració i l'atenció que has invertit en llegir la seva obra.

Una abraçada forta, Clàudia

...encara que com dius és amb diferent to que el meu poema.

Senzillesa formal però bella composició.

Una abraçada forta, Clàudia

de descriure la ´recerca de la inspiració. Llarg poema però ben escrit

Clàudia

per a un poema tan trist.

Clàudia

i s'escola entre els dits com aigua que flueix i disfruta fent-ho. Clàudia

estrany i crític amb la gent que només parla per parlar. N'hi ha molts així, pertot arreu

Clàudia

Sense paraules. Després de la lectura del poema i del comentari del Bruixot, afegir alguna cosa més és repetir-se.
Clàudia

l'altre poema amb el mateix títol. I aquest el comento ara, havent rellegit els dos al mateix temps. En aquest "Ars vivendi" no treballles tant la rima i el vers però això no vol dir que sigui de inferior complexitat. Segueixes amb la mateixa tònica

Deomises, he llegit el teu sonet en veu alta i m'has deixat astorada. Tot ell era ritme i sons repetitius, gràcies a la rima que has anat escampant (m'ho ha explicat mols aclaridorament en Bruixot al seu comentari, no arribo a tant, jo). M'ha agradat, en "seriu".

Clàudia

i complexa idea: la inspiració, només. Un poema que és com una perla: perfecte i preciós, alhora. Gràcies, gypsy.

Clàudia

i aquest segon cop m'ha agradat més. Evoques el ritme de la música del Carib, salsa, bachata, cumbia... Qualsevol ritme tropical és vàlid. Gràcies, maca.

Clàudia

Pot ser un sonet aquest relat teu? Em costa veure-ho pel joc que fas amb les rimes. Deixant a banda això, és un poema bell, sense pretensions. Directe.

Clàudia