Ars Vivendi

He estat observant tots els poemes desde principis d'octubre fins ara, només els títols. Però m'he fixat en el detall que el mes d'Octubre del 2007 va ser especialment prolífic per a tu. Em vas dir que vas publicar-ne molts de cop. Possiblement l'editora es quedés colapsada i decidís publicar-ne uns quants cada dia, no sé.

El poema en sí és barbar, en Bruixot te'l va analitzar molt bé en el seu moment. Jo em limitaria a dir que la monorima que has fet és realment complexa de fer i té molt de mèrit.

Apasiau!

He passejat per la teva secció i hi ha pocs títols normals. Vull dir, en català. Això prepara per a la complexitat dels teus poemes?

Deomises, he llegit el teu sonet en veu alta i m'has deixat astorada. Tot ell era ritme i sons repetitius, gràcies a la rima que has anat escampant (m'ho ha explicat mols aclaridorament en Bruixot al seu comentari, no arribo a tant, jo). M'ha agradat, en "seriu".

Clàudia

complex d'estructura: 8 + 8, amb rima interna, i rima externa monorima. Tot un repte tècnic com els que m'agraden a mi! (mira sinó Res (no vull dir) o bé "He consumit l'argelaga de porcellana submarina", fàcils comparats amb el teu).

M'agrada molt la primera frase abastant les dues primeres estrofes, sobretot els dos primers versos. Un vers que no em convenç del tot és:

A l'estèril artiga antiga on el sofriment serà auspici

no sé perquè (potser això de artiga antiga, tot i que artiga és una paraula bonica)

De les paraules, m'agrada molt embalum, rònec, artiga (que no coneixia), orifici (m'agrada col·leccionar paraules!)

Una crítica (al meu parer): crec que musc no és un nom, potser volies dir-ho com a molsa, o bé, mirant l'Alcover-Moll, volies dir almesc o mesc? Tot i que almesc em sembla estrany, això de desolat mesc no lliga. Ara m'atreviré a fer una proposta: llusc, en el sentit molt curt de vista, o fins i tot d'obtús. I potser canviaria desolat...

Bé, després del meu atreviment (això de proposar reformes al poema d'altri no es fa!), volia dir-te que m'encanten els teus poemes, i que al RP5 el teu poema em va deixar meravellat. Molt meravellat!

Si em vols respondre, em pots escriure al meu e-mail que surt a la biografia... no cal que ho facis als meus poemes :-).

Fins la propera!

Xavier / Bruixot

...meu! Quina poesia! Una mica complexa i molt pessimista, encara que també molt realista.
Cal extreure el suc de la vida, no ens podem enfonsar sords a la màgia. La societat pot arribar a ser completament absurda, però es pot començar per una abstracció o un crit del cor.