Ous, figues i pebrots

OUS FIGUES I PEBROTS


Els catalans tenim uns costums i tradicions que a ulls foranes poden semblar xarones, com el caganer del pessebre, també en el diàleg col·loquial utilitzem frases fetes que en ocasions, podrien ferir la sensibilitat de algú tan per grolleres com per xarones, però no per això ens escandalitzarem ni deixarem de utilitzar-les; ens són pròpies, penseu si no en el caga tió, i al menys fins ara no han malmès la nostra llengua. Cosa que de moment no podem dir d'alguns mots intrusos incorporats darrerament al nostra llenguatge.

He observat que el català sovint utilitza en les seves dites noms de diferents aliments enriquint així les expressions orals.

Ous, pebrots, figues... son alguns dels mots alimentaris emprats en les nostres dites.

Dites les nostres que a més sovint no sabem trobar-ne la traducció castellana, com per exemple: ha "fet llufa" per dir, per exemple, que el petard no ha esclatat.

De vegades en la nostra tossudesa fem les cosses "per pebrots". D'altres davant d'una forta oposició estem obligats a "posar els ous sobre la taula"

Aquests dos productes sovint són utilitzats a parells, com quan constatem amb admiració que fula de tal "té un parell d'ous molt ben posats". Si volem dir que tenim prou coratge per fer alguna cosa complicada o perillosa diem exaltats "no em faltaran un parell de pebrots !"

En qüestions de feina també emprem dites com per exemple mentre uns penquen fins a "treure el fetge per la boca" d'altres aprofiten per "tocar-se els ous", o "la pera" si ho diem en singular; fruita però que també anomenem quan algú té sortides excepcionals, aleshores li diem amb admiració: "ets la pera!".

Aquest singular ens revela que en moltes d'aquestes dites sols utilitzem la unitat com per exemple: "m'ha donat carbassa" o la de "s'ha posat vermell com un tomàquet". O be quan hem comprat quelcom que ens "ha costat un ou", encara que si es més car el que ens haurà costat és "un ronyó". Si el que adquirim encara és més car, deixarem el singular hi ja hi afegirem meitats, aleshores direm que "ens ha costat un ou i mig".

Fins aquí hem tocat algun aliment, que en la parla col·loquial l'utilitzem fent referència figuradament als atributs masculins. No per això oblidarem les fèmines, per elles també tenim repertori d'aliments, ja sigui a unitats o a parells... o no és veritat que hi ha forces senyores i senyoretes que llueixen un bon "parell de melons"? o de "peres".

Les patates ens ofereixen multitud de possibilitats culinàries però també se li ha trobat, no sé per què, una similitud amb una íntima part anatòmica femenina i també "la castanya" encara que particularment trobo més encertat el de la "figa", fruit deliciós, sent les mes bones negres per fora i vermelletes per dins.

A més amb aquest fruit s'han construït varies dites com "és una figa flor" per dir-nos en sentit figurat que és una persona extremadament feble, o "figa tova" quan qualsevol cosa li sembla dolorós o "ets una figa" o "una bleda" quan de tot es queixa o tot ho troba fastigós .

Sense deixar aquest fruit, tan gustós en tots els seus sentits, també parlem de "pesar figues" quan fem referència al que en públic, i portat per una passió de son, deixa caure el cap en curtes i sobresaltades batzegades.

Normalment quan una màquina falla diem que "ha fet figa".

Per acabar amb aquest fruit puc dir, per exemple, que "Somiar truites" son "figues d'un altre paner".

Molts de vosaltres convindreu amb mi però que les millors figues son les de Papiol, que quines son? Doncs perdoneu, les de Papiol són vermelles per dintre i peludes pel volt. Definitivament deixem les figues.

Qui de nosaltres no ha anat alguna vegada a "arrambar l'api"? i si no és així, "ondi quin pa més sec !" . Qui no s'ha trobat sorprès algun cop per la mirada embadocada "d'un pebràs"?. Podem seguir mencionant diverses menges que per si soles son molt eloqüents com "fer el préssec". No us han dit mai "això són faves comptades!", o "no diràs blat fins que sigui al sac i ben lligat", o també "a veure qui et traurà les castanyes del foc", o "treure'n l'aigua clara", o aquells que diuen "he quedat ple com un ou"i el de "fer un pet com una gla"

Segur també, que en alguna ocasió us heu trobat ficats en un "cacau" en el que han intentat "donar-vos gat per llebre" i del que finalment n'heu sortit, si més no, de "molt mala llet".

Ara recordo una vegada que de petit vaig "acabar els torrons" al meu pare, motiu per el que em va "fotre un bolet", no obstant vaig estar de sort doncs en la segona "nata" em vaig poder "escorre com una anguila". Vaig aprendre la lliçó i em va quedar "més clar que l'aigua" que no podia anar fent el borinot entre les persones.

També mes fort que una nata o un bolet ens pot caure una "castanya" o mes contundent encara es un "castanyot"

No he escrit això per ferir ningú si no perquè crec que tots necessitem riure, jo ho he fet mentre escrivia, i espero que vosaltres al llegir-ho, al menys hagueu somrigut.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta
Sabadell 27 Abril del 2007