Tens tota la raó, bocidecel, i el meu condol també per a Anna

Estimat pare:

Quantes passes es malgasten
En el vagareig per retrobar-te?
Quantes paraules maldestres es pronuncien
Sense saber si les escoltaràs?

Corro cap a tu i te m'allunyes,
Pleniluni cansat d'il·luminar
Les meves nits de fadiga vetlladora,
Carn que em va oferir la vida.

Serè com el bleix de la Dama que t'esperava,
Ets la fortalesa que necessito,
La llàgrima que no vull plorar.

I camino i accelero el ritme dels peus,
Aquestes passes que no sé cap a on van,
Que es malgasten sabent que ja has marxat...

d.

Una abraçada, G.

Perdre el pare o la mare és perdre un gran tros d'un mateix, i ho sé per experiència, jo vaig perdre el meu fa molts anys, quan elli jo érem molt joves, ell per morir i jo per quedar-me sense el seu recolzament en els moments més difícils d'un adolescent.
Ara bé, i no ho dic per dir...per mi ell no és mort, és en algun racó de món, viatjant, vivint...i malgrat no tenir-lo físicament a prop sempre, sempre, és amb mi, fent-me costat, sobre tot quanel necessito...

una forta abraçada, i cuida de ta mare.
foster