Cercador
Alliberació
Un relat de: GertrudisDematí de diumenge. Estenc
la primera bugada de la meva
estrenada emancipació.
Desperto alliberada, una altra vegada,
sense cordes que em lliguin al llit
ni compromisos eterns.
Cal plorar? Serà inútil penedir-se
de la decisió presa. Sola, de nou.
I no reculo per a demanar clemència
a l'orgull del meu darrer romanç:
si algun dia em fa falta l'aigua,
sé on trobar-la fàcilment.
Comentaris
-
Esperava[Ofensiu]deòmises | 26-11-2007 | Valoració: 10
que pengessis algun dels teus poemes per poder-te agrair els teus comentaris.
Aquest poema teu sembla ser una alliberació total a una relació amorosa que asfixia. L'acció de fer bugada pot entendre's com rentar els draps bruts o netejar totalment elq que et pertany. Si m'equivoco, m'agradaria saber-ho. Gràcies de nou, d. -
benvinguda[Ofensiu]ANEROL | 24-11-2007
i endavant