L'art del misteri

Un relat de: gypsy

Muses,
nimfes de les fonts
que beveu de l'art
i del misteri enclotat.

Escandiu versos
tant sols pensats,
idees inconnexes
que clamen aparença,

contorn, silueta
perfil, estructura.

Davalleu
fins l'univers
de l'autor,
que mor
en cada poema.

El redimiu de la culpa
que el ritme no sigui
sublim ni excels.


gypsy

Comentaris

  • Senzilla visió[Ofensiu]
    Gertrudis | 15-11-2007 | Valoració: 10

    i complexa idea: la inspiració, només. Un poema que és com una perla: perfecte i preciós, alhora. Gràcies, gypsy.

    Clàudia

  • m'hi compto[Ofensiu]
    Autobahn | 02-11-2007

    volia dir (les presses :D)
    *petonz*

  • Poques paraules i ben posades[Ofensiu]
    Autobahn | 02-11-2007 | Valoració: 10

    Visca les Muses quan fan bé la seva feina (que lletja aquesta manera de treure't el mèrit! :D)
    Els envejosos -entre els quals en compto :D- et maleïm els ossos... amb tot l'amor del món (és bromaaaa, que diria en Cassen!).
    Gràcies i una abraçadaªaª!

  • interessant[Ofensiu]
    Julen | 02-11-2007 | Valoració: 6

    D'un lirisme singular, aquest poema de ressonàncies metafòriques.

  • interessant[Ofensiu]
    Julen | 02-11-2007 | Valoració: 6

    D'un lirisme singular, aquest poema de ressonàncies metafòriques.

  • Ai, recollones...![Ofensiu]
    rnbonet | 29-10-2007

    La mort sempre present, xicona!!!!!!
    I per què no dir
    "Davalleu
    fins l'univers
    de l'autor,
    que REVIU
    (o ES SENT VIU,
    o FA L'AMOR -'afrancesaments' a banda-
    o QUE FELIÇ RESTA)
    en cada poema".

  • Naiade | 26-10-2007 | Valoració: 10

    És fantàstica la facilitat que tens per expressar-te en tan poques paraules.
    Talment descrius la inspiració amb paraules adients, com van sorgint del nostre inconscient els mots i les idees sense polir, per acabar sent ordenades per fer-les entenedores.

    Una forta abraçada de Naiade

  • la paraula[Ofensiu]
    jaumesb | 26-10-2007 | Valoració: 10

    vola per si sola

  • I el misteri de l'art[Ofensiu]
    franz appa | 26-10-2007

    Dies enrera em ballaven pel cap uns versos -uns mots inconnexos, fóra millor dit- sobre una musa misteriosa que em visitava. Llegeixo el teu poema i em veig retratat en la 2a estrofa. Sols que la musa se'm va evaporar -bé, potser torni-.
    "Davalleu
    fins l'univers
    de l'autor,
    que mor
    en cada poema." ... Extraordinari!

    Salutacions,

    Franz

  • Tothom té muses...[Ofensiu]
    onatge | 25-10-2007 | Valoració: 10

    El que passa és que molta gent no ho sap...
    M'agrada el teu poema. Potser perquè també escric estic amb tu que cada poema és fruit d'un conflicte, d'una mancança, de la soledat que ens besa ens embolcalla. Dels que bevem aigua de lluna en copa de cristall. Dels que tenim i sentim el fred. Dels que som amics i companys/es del silenci. Dels que encara tenim somni i no l'hem mal venut ni abaratit. Dels que parlem amb el mar. Dels que no deixem que la carícia es faci tosca. Dels que mantenim la ferida oberta, altres les deixem cicatritzar... Dels que fem vaixells de paper...

    Bé, perdona m'he enrollat...
    Però com deia la meva àvia déu nos en guard d'un ja està fet...

    salut, onatge

  • bufanúvols | 25-10-2007 | Valoració: 10

    La penúltima estrofa m'ha encantat.

Valoració mitja: 9.2

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

455103 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu