Cendres

Et queixes que no et conec, però et conec prou bé.
Llegeixo en els teus ulls de cendra que hem travessat l'infern:
camino amb el més dèbil per a sentir-me forta,
és per això que has donat el teu cos, per a pertànyer a algú.

Cremem junts. Aquest dolor no acabarà mai,
els ensurts mai no s'arreglaran.

Tasto la teva pena i tu tastes el meu dolor,
empès un gràcies a l'altra en cada taca,
llepant els estrats del sutge de la nostra pell.
Les teves llàgrimes actuen en el meu paladar per a deixar-t'hi dins.

Com si caminéssim a través de les cendres,
dic en veu baixa el teu nom
un gust de dolor al que adherir-s'hi.
Ara qui és el més malalt dels dos?

Ens utilitzem tan depravadament per a mantenir-nos vius
perquè som joves per a morir, i ens fem mal.