Cercador
Ni l'àngel ni el model (A Josep Palau i Fabre)
Un relat de: deòmisesEn els teus ulls, la paraula i l'alquímia
I en el teu cos, els noms de la vellesa.
Torna a parlar per a que la mudesa
Sigui l'encalç de la idea més nímia.
Pensa la llum i seràs promptitud,
L'ahir de tot quan tot només és vida:
L'home tenaç porta amb ell el que oblida
I fa del temps etern el temps viscut.
Pren la virtud oferta al món rebel
Entre les mans, modela-la com si
Fos tova argila i fes-te-la a la mida.
L'ahir de tot cap en la teva vida
I buscaràs encara un déu mesquí.
Dins els teus ulls ni l'àngel ni el model.
Comentaris
-
Poema...[Ofensiu]Bianca | 03-03-2008 | Valoració: 10
Poema bell, sentit...
Quan admirem o estimem a una persona és tan fàcil escriure-li...les paraules surten soles
Els teus versos denoten sinceritat i apreci.
Un bon treball d.
Thaïs. -
Sonet de poeta dedicat al Poeta[Ofensiu]Gertrudis | 03-03-2008 | Valoració: 10
On plasmes l'admiració i l'atenció que has invertit en llegir la seva obra.
Una abraçada forta, Clàudia
l´Autor

368 Relats
1010 Comentaris
300885 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978