Ni l'àngel ni el model (A Josep Palau i Fabre)

Un relat de: deòmises

En els teus ulls, la paraula i l'alquímia
I en el teu cos, els noms de la vellesa.
Torna a parlar per a que la mudesa
Sigui l'encalç de la idea més nímia.

Pensa la llum i seràs promptitud,
L'ahir de tot quan tot només és vida:
L'home tenaç porta amb ell el que oblida
I fa del temps etern el temps viscut.

Pren la virtud oferta al món rebel
Entre les mans, modela-la com si
Fos tova argila i fes-te-la a la mida.

L'ahir de tot cap en la teva vida
I buscaràs encara un déu mesquí.
Dins els teus ulls ni l'àngel ni el model.

Comentaris

  • Poema...[Ofensiu]
    Bianca | 03-03-2008 | Valoració: 10

    Poema bell, sentit...
    Quan admirem o estimem a una persona és tan fàcil escriure-li...les paraules surten soles
    Els teus versos denoten sinceritat i apreci.
    Un bon treball d.
    Thaïs.

  • Sonet de poeta dedicat al Poeta[Ofensiu]
    Gertrudis | 03-03-2008 | Valoració: 10

    On plasmes l'admiració i l'atenció que has invertit en llegir la seva obra.

    Una abraçada forta, Clàudia

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306099 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978