Sóc tímid

Un relat de: garbi24
Reconec el problema, sé que cada dia enxampes la meva mirada clavada en algun lloc de la teva anatomia. Tot i així, vinc sovint a fer el cafè.
Avui has vingut seriosa amb la tassa a la mà. Intento que els meus ulls no caiguin en el teu escot.
M’has quasi amenaçat dient-me:
-Si no et surten les paraules, vine aquest vespre a casa, les traurem totes. Sense parlar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: