MAGDA I LES VACANCES

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Magda era filla única i com a nena sense germans hauria volgut tenir en qui jugar. Més com que era lo suficientment intel•ligent quasi mai s’avorria. Hi havia mil petites coses en la seva casa que la distreien. Els animals domèstics, el cavall del pare, les gallines i conills de la mare o tal vegada el naixement de un petit vedellet .
Però la Magda desitjava amb tot el seu cor que arribes l’estiu.
En el poble proper hi tenia unes parentes de la seva mare, solteres amb les que solia passar quinze dies de vacances. Allà hi tenia amics amb qui jugar, mes sobretot el que més li agradava, quan venien uns dos germanetes, parents també de les seves ties per part del pare de família ja mort.
Quina gatzara que feien al jardí. La pobre tortuga mediterrània que tenien, ja no sabia on posar-se. S’amaraven de sol i es ruixaven amb una manguera que tenien connectada a una font. Els tres eren molt amics. Amb la nena compartien jocs de nines i amb el noiet quan el dia era rúfol jugaven a assassins i lladres a una sala molt gran.
Un dia la Magda es va amagar dins un armari, i els altres dos que tenien de trobar el assassinat no la veien per enlloc, fins que ella va sortir fent un bon crit.
Les ties eren bones dones i tenien paciència amb els tres nens. Més un dia es van enfadar de valent.
El vailet anomenat Ton va convèncer la seva germana i la Magda a pujar a dalt de la teulada.
Les veïnes van veure els tres minyons amunt i avall per el teulat i van avisar a les dones.
El castíc va ser gros. Un dia sense sortir a jugar al carrer i ajudant a endreçar les golfes de la casa.
Ara ja gran ,la Magda pensa que s’haurien pogut fer mal de veritat i que on tenien el cap. També recorda que el cástic va ser lleu, perquè quantes andròmines van descobrir a les golfes i com varen també gaudir.
Ara els germans ja son grans i tenen fills al igual que ella, i les ties ja son difuntes.
Per sempre les tindrà dins el seu cor, per mes temps que passi. Va tenir una infància joiosa i en molt bona part era degut a elles i els dies que passava de vacances a casa seva.

Comentaris

  • Entranyable [Ofensiu]
    brins | 22-03-2016 | Valoració: 10

    Com és que sempre em sento identificada amb algun aspecte dels teus arguments? Deu ser que els escrius amb el cor, i això sempre es fa palès. A mi també m'encantava pujar a dalt de la teulada de casa des del terrat; ho havia de fer sola perquè tampoc no tenia germans i les amiguetes no s'hi atrevien, però el record d'aquella agosarada aventura m'ha quedat gravada a la ment per sempre més.

  • Ara l'hi toca a ella[Ofensiu]
    garbi24 | 21-03-2016 | Valoració: 9

    Ara l'hi toca a ella fer com varen fer les ties i vigilar el que fan els seus deixant-los gaudir de la llibertat que el jocs ensenyen a viure....però amb vigilància constant.
    Llàstima que avui en compte de pujar a les teulades, es passen hores i hores davant d'una pantalleta...

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322163 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.