Canvi de parelles

Un relat de: garbi24
Dos matrimonis molt ben avinguts, sí, però va costar molt de que ens convencéssiu de fer un intercanvi de parelles. Al final, potser per fer-vos callar a tanta insistència, vàrem acceptar.
Avui ha estat el dia escollit, unes miques de nervis es notaven a l’ambient, aquestes coses són de mal començar.
Al cap d’una hora quan heu tornat amb cara de satisfets, nosaltres dues tot just anàvem pels preliminars.

Comentaris

  • ostreees[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 06-12-2016 | Valoració: 10

    Bonissim

  • Gràcies Nil[Ofensiu]
    garbi24 | 05-12-2016

    Gràcies per el comentari, les carabasses no són meves tot i que m'han donat unes quantes.
    De moment tant sols les idees són meves. Ens llegim

  • 2+2=4[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 05-12-2016 | Valoració: 10



    El xicot estranger que s'encarrega de ficar-me la mànega de la benzina al diposit del meu cotxe, ara embolicat amb un home casat amb fills, em contà que un any enrere anà amb una noia a un lloc d'intercanvi de parelles. Local on es veu que hi ha una mena de mecanisme de llits que van voltant per tal que les parelles vagin intercanviant-se de manera rotativa. Després dos o tres intercanvis, el xicot expenedor de benzina va adonar-se que en un dels llits dels que havien d'arribar a torn, hi havia el se cap, l'amo de la benzinera, amb la seva respectable muller. Per sort, l'acte o contacte, no arribà a consumar. Jo,davant aquesta història, vaig preguntar-li: i quina cara féu el teu cap? i el noi de la benzinera em respongué: imaginat!. De tot aquesta història en la qual no hi ha ni un pam de net, el que ha sortit guanyant és aquest noi que m'omple el dipòsit de benzina. doncs diu que d'ençà que va passar això, el seu cap li parla amb més delicadesa, no fos cas que el seu empleat se n'anés de la llengua.
    Bona reflexió la del teu poema! D'això, son sembrades per tu aquestes carbasses gegants? A mi m'encanten. A casa sempre n'havíem plantat.