No cal córrer

Un relat de: garbi24
Hi han moltes maneres de arribar a les persones, però amb tu havia de ser especial per que fos una relació de per vida.
Havia provat de mil maneres d’acostar-me a tu, però sempre acabàvem malament, suposo que jo tenia molta pressa i tu no tanta.
La veritable prova de foc va ser quan et vaig convidar a fer aquella ruta de quatre dies. Llavors amb tantes hores xino-xano entre arbres, camins i corriols ens vàrem anar acostant una mica més cada dia. Però on realment vaig triomfar, va ser l’últim dia, quan no hi havia espai a l’alberg i vaig compartir habitació amb tu. Aquell sopar, aquell vi i els quatre dies que portàvem junts, varen ajudar a que la roba ens sobrés i el contacte de la nostre pell ens ajuntés fins avui.
No cal córrer, quan el destí s’ho val el camí és llarg.

Comentaris

  • El llarg camí[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat breu amb contingut llarg. Caminar sempre és positiu. Jo també vaig trobar la meva dona caminant. Aquest matí ho hem fet durant tres hores per sobre de Ribes de Freser. Una forta abraçada.

    Aleix

  • El fantàstic joc amorós[Ofensiu]
    Edgar | 13-02-2017

    M'ha agradat molt la calidesa en la qual ho has explicat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: