La parada del mag Aiyah

Entremig d’arracades i penjolls fets a mà, roba llampant, formatges ecològics, espelmes i encens, pa i coques artesanes..., la Marta voltejava, encisada, per les paradetes del mercat medieval que hi havia aquells dies al poble.

A la parada del mag Aiyah, una bola de vidre sobre una roba de vellut negre seduí la noia i la convidà a seure a la cadira que ja tenia preparada per als possibles clients. El mag Aiyah, un home de pell fosca, cabells blancs i despentinats, barba llarga i canosa, tenia una mirada d’ulls verds, penetrant i captivadora.

- Vols endinsar-te a l’art endevinatori?
- Sí.
- Necessito saber el teu nom i els teus cognoms.
- Marta Solans Garcia.

Les mans del mag acariciaven l’aura de la bola i la verdor dels seus ulls desapareixia per sota de les parpelles:

- Veig una caseta amb jardí, un gos juganer..., t’agrada fer festes amb els amics a casa, sobretot quan fa bon temps i podeu menjar per fora, a l’aire lliure, crec que la paella us plau força. Umm... t’encanta viatjar, fa poc has estat a París amb un amic i l’any passat vas estar a Amsterdam amb dues amigues..., veig també que tens dos nebots molt macos a qui regales un pastís, com dieu vosaltres... la mona?
- Sí, la mona...
- El teu pare es diu Pau i la teva mare Rosa, et fan uns regals molt esplèndids pel teu aniversari... tens vint anys acabats de complir. Cada dia agafes el transport públic i baixes a Lleida, al campus universitari, estudies dret, oi?
- Sí... és... increïble...

Darrere del mag Aiyah hi havia una furgoneta amb els vidres entelats per unes cortines fosques. A dintre, el Miquel, no treia la vista de la pantalla del portàtil. Tot el que necessitaven: el Facebook, dos micròfons (un a la furgoneta i l’altre sota la taula de la parada) i un auricular a l’orella dreta del “mag”, amagat pels cabells blancs i despentinats.

La Marta, innocentment, aboca la seva vida al mar per on tothom navega, on els pescadors llencen les xarxes i recullen tot allò que hi queda enganxat.