Sobretot puntualitat

L’encàrrec no era massa difícil, recollir a l’estació, una senyora que arribava de l’estranger, en un tren d’alta velocitat. Calia portar-la al lloc convingut a una hora concreta. El més important era la puntualitat, allà hi anava el fet de cobrar o no.
La foto era clara, no hi havia confusió possible, havia de destacar imponent entre la resta de passatgers, seria fàcil de reconèixer i amb tant sols unes paraules pactades m’havia de seguir fins al vehicle.
Tot anava sobre el previst, imponent com a la foto i simpàtica com poques va pujar al cotxe, el seu perfum envaí tot l’habitacle, mentre començàvem una conversa amena i cada cop més personal per fer el viatge més lleuger.
El fet és, que a hores d’ara no he cobrat, ni crec que ho faci per el retard de l’entrega. El que va passar durant el viatge no es pot explicar en tant sols dos mil caràcters. Però estic content, va demanar que fos jo qui la portés de retorn a l’estació per agafar el tren cap a casa seva, que per cert, també va perdre.