Cercador
Vivint s'aprèn a viure
Un relat de: betixeliveure un futur mal·leable,
deixant un passat podrit,
fred, viciat i inhabitable.
Desfer-me del tot, per fi,
de quelcom desagradable
al regust i a la memòria
àdhuc així al frec del tacte.
La reacció al meu voltant
ha estat franca i distesa.
Els amics han fet d'amics
i s'ha instaurat la conversa.
Una conversa lleugera,
sense grans revelacions,
a mode de medicina
tot amanyagant-me el cor.
Sense cap judici previ,
ni rancúnia posterior,
coneixent els meus punts febles
i desmuntant-me les pors.
Cercant de nou la confiança
de qui s'atreveixen amb tot:
a parlar i també a escriure
i a agafar les mans ben fort.
Perquè, ben mirat, de prop,
tot plegat fa bastant riure,
que la vida, que la mort,
que vivint s'aprèn a viure.
Comentaris
-
Vint-i-vuit versos[Ofensiu]iong txon | 08-12-2016
molt ben trenats. I ho dic més pel contingut que per la forma que, diguin el que diguin, per mi sempre serà secundària. Em sembla recordar que alguns d'ells i alguna estrofa també, contenien més d'una gran veritat i una saviesa genuïna, començant pel mateix títol. Felicitats per aquest poema, sí senyora!
q -
Conversa lleugera[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 23-03-2016 | Valoració: 10
Un poema molt ben trenat, rimat i ben acabat. anar caminant i gaudint del camí a mesura que anem caminant. Sempre hi haurà algún raconet per descobrir, segur. I xerrant lleugerament anirem fent el camí suaument, com parlant del temps. Ha sigut un plaer llegir-te de nou. Una abraçada.
Aleix
-
mai en sabem prou[Ofensiu]garbi24 | 21-03-2016 | Valoració: 9
per més que entrenem no arribem mai a savis en aquesta pràctica de viure que si ens dóna temps aprendrem fins i tot a morir.
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
90978 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten