No, no, això és el personatge, que està una mica malament, je, je....

Gràcies pel comentari!

Molt bo el teu relat. Jo també he estat una temporada a l'illa maragda (encara que, dissortadament, no tant temps com tú), i el cert és que em va encantar i el teu relat m'ha tornat a dur allí, a passejar pels seus prats verds.
Enhorabona i escriu-ne més com aquest!

Moltes gràcies pels teus comentaris.

Sí que vaig voler fer una molt modesta metàfora de la vida amb la història de la tassa, però, tal com va dir un mestre zen quan li van preguntar:
"- Mestre, i per què porteu aquest cinturó al voltant del vostre vestit. És perquè potser representa la divinitat que tot ho emvolta?"
I ell digué:
"- En realitat el porto perquè no s'em caiguin els pantalons"

Doncs això vull dir. El suc de tomàquet en aquesta història és, simplement, suc de tomàquet.