Sínia (gelosia)

En Joan es va aixecar de la taula del bar i se'n va anar, deixant allí a la Maria, que s'hi quedava una estona mes prenent una Coca-Cola mentres esperava a la seva amiga Esther, que havia d'arribar d'aquí poc. Tot i que la Maria havia quedat amb en Joan, antic company d'institut, per xerrar una estona i passar una tarda agradable, el cert és que se li havien passat les ganes de repetir-ho. Sempre que quedaven, ell es feia un fart d'explicar-li que li anava molt bé amb la dona i el fill i que ja estaven pensant en tenir-ne un altre. A la Maria mai li havien funcionat les seves relacions. Per això, aquesta història li dolia tant.

L'Esther va arribar i va asseure's amb la Maria. Després de la conversa i un cop s'havien acomiadat, es va quedar rumiant que potser faria bé de no veure-la més. La Maria sempre li explicava que se sentia molt realitzada amb la seva feina al banc, mentre que l'Esther, feia molts anys que treballava d'administrativa en una empresa de transports marítims, feina que tot i els anys hi duia, a hores d'ara encara seguia odiant.

L'Esther va trucar al seu promès, en Miquel, que no es va atrevir a dir-li que ho volia deixar córrer, tot i que ho pensava des de feia molt de temps, perquè trobava que eren massa diferents. Ella sempre tan conformista amb tot, mentre ell sempre buscava noves emocions. I la presència d'ella li recordava el perquè les cercava. Per no sentir-se buit.

I en Joan, caminant pel carrer per anar a veure la seva amant, va passar pel costat d'en Miquel, al qual no coneixia de res. I es va quedar pensant que ja li agradaria a ell ser tant jove com aquell home. Però, això sí, amb l'experiència que ara tenia. Potser així no repetiria l'error de casar-se amb algú que no estimava...