No et diré qui sóc...però the trobat i el millor és que no et buscava...mha fet moltíssima gràcia mussulet...

Testim

Totalment d'acord amb el relat. Només dir k com al Salma n'hi ha moltíssimes de dones, d'homes i de nens, i hauriem d'intentar recordar-nos de les seves siituacions sense k les notícies ens ho hagin de recordar.
Boníssim el relat, sobretot m'ha agradat el
(Salma no ploris, lluita) després d'alguns paragrafs, trobo k dona força al text.

Gracies pel relat, es makíssim!!

Gatet

Xut, molt maku el relat i sobretot, com a mínim en el meu cas, molt real. Però també has de pensar que la barca atracada potser tenia tanta por, que no va deixar entrar el pescacdor.
De tota manera, gracies per oferir-me/nos akest relat, és realment un reflex del que sempre em dius i que tant em serveix. Gracies per tot.

Tetim,

bahia22

No sé si realment és el teu primer relat, ni si no tens més idees, però de vegades no cal escriure molta quantitat, sinó qualitat i tu en aquest relat ho has sabut fer.
Felicitats i ànims, et continuaré llegint!

Nena, sincerament penso que el final del poema està molt ben trobat, però també dir que és una mica trist. Encara que tots ens sentim així alguna vegada...

Anims i petons!

Nena, molt original el relat. Fa uns anys, mai hagués pensat que tinguéssim una artista com tu entre el nostre grup i ara...mira! Ets capaç d'impressionar-nos amb les teves històries i les teves cançons...gairebé sense cap esforç!
Un petonet nena, escriu més siusplau!

Doncs, jo no puc ni dir-te això, perquè ni tan sols vaig passar tot això al teu costat. I potser no t'ho creuras però de vegades hi penso i t'asseguro que m'hagués agradat poder-hi ser, i compartir amb tu aquells moments, poder-te animar i poder-te suplicar que lluitessis com ho vas fer. Jo et vaig conèixer als 8, ja m'hagués agradat coneixer-te abans...però no va poder ser!
Ni tampoc puc entendre que el record el proboqui aquell dolor, perquè com tu dius hauries d'estar orgullosa de tu mateixa i això t'hauria de fer veure que pots arribar a on vulguis, perquè tu tens força per lluitar...
Només dir-te que si et sents sola alguna vegada com aquella nena de 7 anys, no dubtis en demanar-me ajuda. I si és a la nit, quan ja tothom està dormint, saps que el meu mòbil està encès, i si necessites estar sola per trobar-te amb la nena, dona-l'hi les gràcies de part meva, per gràcies a ella t'he conegut i ja saps com ha sigut això d'important per mi. Gràcies a ella també he conegut a la Mire, i a molta gent més. I gràcies a ella ara jo puc gaudir i disfrutar de vosaltres i de TU! Ella fa que ara jo no em senti sola, i que si m'hi sento, sàpiga que tinc tres persones amb les que puc comtar sempre.
Ja saps, que m'agradaria haver estat allà,...agraeix a la vida tot el que et dona, però sobretot agraeix-t'ho a tu mateixa, perquè es gràcies a tu que ara estàs aqui entre nosaltres i que has de ser feliç!
Jo estaré sempre al teu costat,

T'estimu moltíssim!

Nena, t'hi has lluït.
Saps k faré? De moment ja me l'he imprimit i me'l llegiré cada dia atentament fins que se'm passi la tonteria. Gracies per l'escrit, gràcies per ser tu i gràcies per la nostra amistat,

estimu al mussolet!