El present

Un relat de: Bahía22

-Has de viure l'avui!
-I el demà?
-Ja arribará...

Arribo a casa, més tard he de sortir i em vull posar unes arracades que em van regalar unes amigues. Però potser si me les poso les perdré...!Que faig?
1.Me les poso i les perdo.
2.Me les poso i no les perdo.
3.No me les poso i surto menys contenta de casa.
(Llavors penso que he d'aplicar el que he après avui d'una amiga. Viure el present!)
Agafo les arrecades i surto de casa...


Comentaris

  • ES clar!![Ofensiu]
    kukutxa (nana) | 19-03-2006

    Si penssessim sempre que ens podria passar no hauriem de sortir de casa... No podriem arriscar... no podriem somiar... en definitiva no podriem viure, condicionats pel futur i per les pors al futur...

    Endavant MAr... Adéu a les pors:
    viu, arrisca, plora, emociona, amociona't, estima, estima't, deixa't estimar, salta, balla...

    Això és la vida...

    TETIMU

    ANNA (cukutxa)

    pd: avui m'estic llegint tots els relats... M'estan agradant tots molt ...

  • i aquest és...[Ofensiu]
    Capdelin | 11-03-2006 | Valoració: 10

    precisament... el JOC de la vida:
    jugar, arriscar, usar, gosar...
    guanyar o perdre només és una pura casualitat anecdòtica...
    Imagina que fos al revés, que siguin les arrecades les que decideixin:
    1. surto de festa sense la meva mestressa ( pobre, quina putada i què faig jo sense la bellesa de la meva noia!?)
    2. surto de festa amb la meva noia i tornem sense perdre'ns.
    3. surto de festa amb la meva noia i ens perdem, però ens perdem les dues ( què importa, seguirem juntes igualment)
    òstia, em sembla que m'he perdut amb aquest rotllo... je je
    el moment actual, ARA... això és l'important!
    Tens una amiga moooooooolt sàvia, pràctica i collonuda!
    ptons i una abraçada!

  • Voto pel dia d'avui![Ofensiu]
    angie | 10-03-2006

    No faig cap pla a llarg termini i això que sóc mare... la vida m'ha ensenyat a pensar així.

    Bona reflexió i ben escollida l'opció!

    angie