Laura

I la il·lusió de cada dijous?
-Mama, recorda't que aviu vaig a berenar a casa la Laura!

Trobaré a faltar aquells berenars amb "mikados", "cacaolat", "magdalesnes i galetes príncipe", "OLIVES",... Sobretot m'agradaven perquè els disfrutàvem juntes.

Trobaré a faltar les teves "rialles de porquet" i aquella mirada de complicitat que em feies cada vegada que els profes...

Trobaré a faltar el veure't cada dia i saber que tot i que no sempre parlem, en tú tinc una amiga de veritat.

Trobaré a faltar tot allò que feia que siguéssis tú, la meva Laureta.

Però com em van dir aquell 6 de setembre, tú, no has marxat, ets sols a l'altre banda del camí.
Una banda millor, però de la que només podem gaudir després d'una vida aquí.

Jo, de tú, no me'n oblido, tú, de mi, espero que tampoc.

A reveure!