Laura

Un relat de: Bahía22

I la il·lusió de cada dijous?
-Mama, recorda't que aviu vaig a berenar a casa la Laura!

Trobaré a faltar aquells berenars amb "mikados", "cacaolat", "magdalesnes i galetes príncipe", "OLIVES",... Sobretot m'agradaven perquè els disfrutàvem juntes.

Trobaré a faltar les teves "rialles de porquet" i aquella mirada de complicitat que em feies cada vegada que els profes...

Trobaré a faltar el veure't cada dia i saber que tot i que no sempre parlem, en tú tinc una amiga de veritat.

Trobaré a faltar tot allò que feia que siguéssis tú, la meva Laureta.

Però com em van dir aquell 6 de setembre, tú, no has marxat, ets sols a l'altre banda del camí.
Una banda millor, però de la que només podem gaudir després d'una vida aquí.

Jo, de tú, no me'n oblido, tú, de mi, espero que tampoc.

A reveure!

Comentaris

  • Recorda que[Ofensiu]
    kukutxa (nana) | 19-03-2006

    Persones entren a la teva vida de la mateixa manera surten i queden enclavades petjades que elles han fet per tu, en tu.
    Recorda, pensa, plora, emociona't en aquell temps.. Però sempre amb ulls de present i no tancant les coses noves que has de viure. Sense aquelles persones que van estar en algun moment o amb elles, però endevant...

    El camí, la vida i tot, és així...

    TETIMU

    ANNA (cukutxa)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: