Salma no ploris, lluita

Salma, casada, sense feina.

Avui si que no es deia la Salma…
No podia més. Volia cridar se sentia impotent. No volia quedar-se altre cop en un racó de l'habitació aquella fosca plorant. Volia marxar, fugir..

(Salma no ploris, lluita)

Però que estava dient? Si ella sabia que sense ell no era res. On aniria? No treballava des de que s'havia casat amb ell. Però no podia marxar, només sabia cuinar i fer coses de feina. Abans ella era restauradora d'obres d'art, però com ell li havia dit molt bé, allò no servia per a viure. Era només un hobby que no arribaria mai enlloc.

(Salma no ploris, lluita)

No. Tonteries d'ell. Em vol tenir enganxada..

Que va.. ell mai ho faria. Si ell m'estima. Que farà sense mi? No sap cuinar ni endreçar les coses, ni netejar.. No me'n puc anar. Si en el fons és bo. Em porta roses i em fa petons..

------
La Salma, despullada indefensa davant d'aquell martiri, pensava en el que havia pensat una estona abans de que ell li tornés a fer. Es mirava els blaus que tenia pel cos i tremolava.
Les llàgrimes li queien a les cuixes nues plenes de morats i de sang. Mirava el ganivet tres metres més enllà ple de sang i el sentia cridar i pegar cops. Estava sola. Es va aixecar i es va dirigir al mirall i va veure una silueta jove desgastada, trista, sola i demacrada. Li feien molt mal les costelles. No podia respirar, sentia que les cames li feien figa. Davant del mirall perplexa li queien les llàgrimes un cop més. Estava immòbil. De cop van tornar a venir moments de desesperació. Conforme anava passant més temps davant del mirall el món s'anava caient a sobre. Li anaven venint imatges de moments i moments en que s'havia vist igual. Però després de curar-se, pensava realment que aquell seria l'últim cop. Però no. Ell quan tornava, ho feia enrabiat i encara amb més força.
Era una mala dona. No feia les coses bé i per això ell s'enfadava.
Les cames van començar a tremolar no li aguantaven. Salma va caure desplomada al terra. Aquesta vegada va rebre un cop fort contra una cantonada de la tauleta de nit.
-----

No obria els ulls però sabia que ell hi era. Sentia un i altre cop la seva veu. Sentia com parlava amb un metge:
- La meva dona ha anat a treballar com cada dia, i per anar a la feina passa per carrers molt perillosos. M'ha trucat quan ha arribat a casa dient-me que l'havien apallissat i he anat llavors cap allà i ha sigut quan m'he l'he trobat inconscient al terra, doctor.

Com? No ho podia creure.

- De que treballa la seva dona?
- Treballa en una casa de fer feines.

No podia creure res. Però si no sortia de casa només que per anar a comprar i acompanyada d'ell.
Va voler despertar-se per dir-ho i parlar però no podia. Se sentia vençuda. Es va esperar fins la nit, que ell va marxar perquè el metge volia que la deixés sola.

--No s'aguantava ni per enlloc la teoria del marit. Algunes de les fractures de la dona éren de mesos enllà. A més com s'explica que quan l'ambulància anés es trobéssin taques de sang a terra? I pels llençols? Allò li havien fet in situ. --

Quan la Salma es va aixecar el metge va entrar silenciosament i es va seure al seu costat.

- Hola Salma, sóc el Dr. Roca-Ferrer.
- On és el meu marit?
- A casa seva, li he dit que marxés.
- Doctor, miri...
- No treballes pas Salma?
- No doctor. M'encarrego de casa. Doctor que tinc...
- Com et va fer aquesta cremada?
- No ho recordo Doctor. Doctor que tinc un retràs.
- El seu fill està bé cosa miraculosa ja que té una costella trencada que el podia haver afectat.
- Doctor, jo no goso tornar a casa del meu marit.

La Salma va arrencar a plorar. Que faria? Li feia vergonya que aquell home la mirés i sabés el que li passava.

(Salma no ploris, lluita)

- Salma farem venir una assistent social i ara mateix trucarem als mossos.
- No això no. El mau marit deixeu-lo. Només vull marxar i que em deixi. Però no vull que li passi res.
- Estem obligats a fer-ho. I serà millor per la teva seguretat que truquem.

La Salma se sentia protegida però indefensa. Plorava i tremolava. Al cap d'una estona mig adormida va sentir com l'assistent social entrava. Ella es va quedar quieta fent veure que estava dormint, no tenia ganes de parlar. L'assistent però li parlava com si estigués desperta, li deia coses violentes del seu marit. Al final la Salma va parlar:

- Mentida senyora. El meu marit és bo i si que m'estima! Ho ha fet perquè jo no sé fer les coses i ell està fart. Però té raó.

De nou, llàgrimes i mal de cap.

( Salma no ploris, lluita)

------------------------------------

Avui la Salma, al costat de l'assistent , al cotxe, es dirigeix a la seva nova casa. Després de tan de temps ha trobat una feina i l'Erica té ja 1 any. A més ja ningú podrà molestar-la i ja mai més ningú li prohibirà fer el que ella vol i ningú li traurà la llibertat que un cop ja li van prendre. Sap que ha tingut molta sort, i està contenta d'estar com està.
Ara és ella.

Salma, soltera, amb l'Erica la seva filla d'1 any, restauradora d'obres d'art.