La foscor

Un relat de: fullet verd

La tristesa m'inunda d'un sentiment que jo no conec. Em sento extranya, sense paraules i sense amics, lo suficientment aprop per parlar-hi quan ho necessito.
Em sento no desitjada per els meus companys i amics, estic en un forat difícil de sortir.
No puc, ho intento però no puc. Em sento incapaç de continuar caminant. Les ombres no em deixen veure el camí
Necessito llum, però no se on buscar-la.
Necessito llum, però no se on puc trobar-la.

Comentaris

  • la foscor és passatgera, sortosament[Ofensiu]
    helena | 28-05-2006 | Valoració: 10


    La trobaràs en tu mateixa.
    Ningú t'ajudarà mai, i si ho fa serà puntualment.
    La llum és dintre teu, no ho dubtis.
    Les ombres també.

    Abans pensava que tenir molts amics era fantàstic.
    No hi han grans amics. Si creus tenir-ne pocs,
    potser són els necessaris.

    Si algú t'evita o t'ignora per ferir-te, ell o ella s'ho perd. Tu vals molt més i no mereixen la teva amistat.

    Cerca la llum en el teu interior o en algú de qui t'en puguis refiar.

    Tots estem tan sols, com tu et sents ara.
    Alguns ho amaguen, d'altres no.
    Tothom fa el que pot per sobreviure i estar bé dins la seva pell.

    Petons!. No pateixis, la llum et retornarà, no ho dubtis.

    helena

  • una petita llum[Ofensiu]
    camins | 27-05-2006

    kuan tot és fosc, kuan tot són plors i crits ofegats, kuan tot és trist i obscur, mires el voltant i només hi veus el ke sents, el ke t'oprimeix, però multiplicat per kuatre... però llavors, kuan una petita llum, per petita ke sigui, penetra enmig d'aquesta boira espessa, mica en mica va inundan-ho tot, impregnant tot allò ke era fosc d'una dolçor desconeguda, d'una felicitat propera i tendre, palpable.... Llavors és kuan has de mirar al teu voltant i somriure per haver aconseguit allò ke tan esperaves, per haver trobat un somni enmig dels núvols...

    un petó dolç i mil rialles
    clara

  • El dia[Ofensiu]
    Yuna | 07-05-2006

    que menys t'ho esperis, et trauran un somriure, i tot el que era foscor seran colors, el que era soledat serà il·lusió, tu estaràs feliç i els demes amb tu !!

    Ànims i sobretot, desig de ser feliç !

    Yuna

  • Deixem dir-te...[Ofensiu]
    Emelkin | 17-04-2006

    Trobaràs la llum si deixes de mirar l'ombra

  • Mareta[Ofensiu]
    Bahía22 | 18-02-2006



    Nena, sincerament penso que el final del poema està molt ben trobat, però també dir que és una mica trist. Encara que tots ens sentim així alguna vegada...

    Anims i petons!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: