Ells

Vessaré una llagrima...per ells,
tindré esperança,
ressaré per ajudar-los,
faré una manifestació en contre la guerra que els toca viure a "Ells", i ells...han d'estar agraïts...?
Segurament, després de tot això em sentiré bé, he fet el que hem tocava, hem sento solidari,...

Però ells, continuan morint tot i les teves llàgrimes,
ells, no poden sortir de casa amb tranquilitat, tot i les teves manifestacions,
a ells els toca viure aquesta realitat, tot i la teva esperança,
ells, no poden menjar cada dia tot i les teves pregàries.

Si poguéssin ells també es manifestarien per tu,
vessarien llàgrimes,
tindrien esperances,
ressarien per tu...
Però no poden, perquè desgraciadament no saben ni el que et passa, ni com vius de bé, ni com et sents...
i sobretot no poden ni arribar a pensar que moltes vegades estàs deprimit, no et conformes amb el "Molt" que tens, tens por del futur...(tot i que el teu segur que será millor que el d'ells),...no poden imaginar-s'ho, perquè és inimaginable.

Perquè aquesta por al futur? Perquè voler més?

Primer de tot, necessito més? No tinc prou amb tenir una casa, un cotxe, un ordinador, un mp3, una habitació, un llit, menjar per cada dia, més d'uns pantalons, més d'una samarreta, més d'unes sabates,...no en tinc prou!
Jo vull més, el que tinc és poc comparat amb el del costat. Però...cap a quin costat mires? Mires cap al costat que t'interessa! "Ells" també són el teu costat, però tu prefereixes sentir-te malament pensant que el de l'altre costat té molt més que TU! Que passa...que ens agrada sentir-nos malament? És normal que en una societat com la nostra hi hagi tantes baixes per depressió? Potser és que tenim massa...Si tots tinguéssim menys, potser seriem més feliços...

Doncs nosaltres tenim la possibilitat de mirar cap al costat del que té menys i perquè no...? D'estar agraïts i disposats a ajudar!