...Quica!

T'aixeques, tens aquella sensació que cada més sorgeix per uns 5 dies aprox. a les dones. Mala ostia. Mires el llit "merda! l'he tacat!". Penses "doncs si he tacat el llit també hauré tacat el pijama" i afectivament, el pantaló del pijama t'apareix amb una taca, tan gran com la mala llet que se't va acumulant per tota la situació.
Primer de tot, anar al lavabo, "pixar", canviar-te, mirar-te al mirall i dir-te tu mateixa "tinc més panxa que abans, és a dir, m'he engraxat!", sortir del lavabo, vestir-te, canviar el llit a correcuita. Tornar-te a mirar al mirall per assegurar-te del que has vist abans i adonar-te que no t'havies equivocat. Més mal cafè.
Arribes a la feina ( escola, o el lloc on vagis) i com que hi has anat corrent, perquè aquest matí ha sigut molt mogudet, et comences a notar suada i sobretot "xof"(ja m'enteneu). I la veritat, no sé vosaltres però jo, em fotu un fàstic! Has d'aguantar ámb aquestes condicions durant tot un dia, així que és millor resignar-s'hi i augmentar la mala llet. I no us a passat mai que després de tot això, ve el capullu integral de "turnu" que et diu:

Ui! Avui estàs de mal humor! Que tens la "Quica"?

Ostia, l'agafaries i l'estrangularies, perquè a més saps que té tota la raó del món, ESTÀS DE MALA LLET PERQUÊ TENS LA QUICA!