Les fades i els iutacos...

I qui diu que no existeixen les fades?
Aquell bosc, n'era ben ple d'elles. Es caracteritzaven per la seva bellesa. Bellesa interna que es feia visible a tothom. Però només ensenyaven i mostraven el seu valor, la seva estima, la seva felicitat a aquells que creien amb elles i que desitjaven algun dia poder trobar-se amb alguna d'elles per poder captar aquells segons màgics plens de bellesa, amor, solidaritat i comprensió.
Les fades es caracteritzaven per l'esperit acollidor a qualsevol que les busqués. El seu regne estava obert a qualsevol pescador que busca un far, a qualsevol excursionista buscant un refugi, a qualsevol gira-sol buscant el sol…
I qui no necessita una fada algun cop?
Vestits de colors, totes diferents les unes a les altres. No n'hi havia cap d'igual, precisament perquè una de les coses que tenien les fades és la capacitat de deixar petjades a les platges dels iutacos, aprenents de la vida, però d'una manera especial i diferent que a qualsevol de les altres fades. És un distintiu. És una virtut, una perfecció: una petjada.
Capaçes de no retreure a ningú cap mal, perquè sabien que encara que no s'enfrontessin tenien la partida guanyada perquè era tan la seva riquesa, que els iutacos sempre acabaven aprenent d'elles.
I qui diu que mai n'ha vist una?
No heu sentit la seva presència en algun moment de la vostra vida? Alguns instants, minuts... Estan per tot arreu.
La seva devoció és anar a busca gent que les necessitin. Elles saben molt de la iuta. Viuen molts anys, perquè les seves ànimes es reencarnen i ho recorden tot. Algunes tenen 300 anys. Surten del seu bosc encantat, per endinsar-se a la iuta dels iutacos. Es camuflen. Vesteixen robes semblants. Però no poden evitar el que elles són.
En certa manera no es pot amagar el que ets. Per això se'ls hi escapa i es veu que en el vestir tenen moltes peculiaritats, en el parlar són dolces, en el caminar són previngudes però amb decisió (mai veuràs una fada dubtar), en el riure deixen anar pols màgica que fa que els del seu voltant sentin unes ganes boges de riure també i obliden per uns instants màgics les penes típiques dels iutacos.
Si mai veieu aquestes característiques, si sentiu un xiuxiueig quan veieu algun iutaco, si veieu que deixa un petit restre de pols màgica o en el mirar sentiu que s'endinsa dins vostre i que no podeu amagar el que sou i voleu ser davant d'ella el que sou sense por i amb decisió...
Potser és que esteu davant d'una fada.
Deixeu-vos endur. Obriu les vostres platges, les vostres caixes del tresor que porteu i mostreu-lo i deixeu que elles us ensenyin alguna cosa nova perquè podeu després escampar-la per la iuta. Això si, si les reconeixeu crideu-les amb el cor i no amb la veu. I un cop us hagi fet sorgir del vostre interior alguna cosa més, només vosaltres i ella podeu saber que existeix i el què ha fet.

Disfruteu d'elles!!