La barca atracada

Aquella barca, era diferent. Aquella barca era d'aigua dolça, d'aigua salada, d'aigües amb temporals, d'aigües huracanades, d'aigües amb manegues… Però sempre estava atracada a la sorra.
Perquè era? Era una barca senzilla i blava i les dimensions eren ni grans ni petites. No era extremadament moderna ni de les noves i maques. Però tots els seus components estaven tan ben posats, que creava una sensació i una harmonia que la feien agradable, senzilla i fantàstica.
Dins seu tenia un compartiment ple de coses magnífiques que mai ningú podia veure, perquè estaven molt amagades. Dificilment les deixava veure. I perquè??

Aquella barca, tenia molts projectes. Volia anar a fer viatges per mar. Volia anar per tots els racons del món, conèixer civilitzacions i ports diferents i volia també ser barca d'algun pescador, per poder viatgar amb ell i per poder gaudir de la seva passió: el mar.

Però tenia por. No volia deixar-se veure. Es comparava amb les altres barques i veia que els pescadors volien barques més maques i sofisticades. Pensava, que es quedaria sola i que mai tindria el plaer que tenien totes de gaudir, juntament amb un pescador, dels viatges.

Però això si un dia, un pescador, la va veure i es va quedar maravellat pel seu color i per la seva forma. Aquell pescador noble de cor i amb un posat agradable, es va acostar a la barca i tot cofoi va decidir d'entrar. Això si, amb moltes traves ja que la barca no tenia res per pujar-hi així que fent un gran esforç, finalment, va poder pujar. Un cop a dins, el pescador es maravellà.
Aquella barca el deixà maravellat. Donava gracies per haver-la trobat.

La barca i ell van fer viatges per anar a pescar al mig del mar i sovint feien algun viatge a terres llunyanes per omplir la vista amb coses maravelloses.