La font d'or

Un relat de: kukutxa (nana)

Cada dia, ella s'aixecava, i se n'anava a passejar. Li agradava sortir al carrer, i anar a la Pl de la Font d'or, per observar la gent i inventar-se històries brillants sobre aquelles persones misterioses que sempre caminaven i que sempre ( o no)es dirigien algun lloc. Sovint podia saber i imaginar-se com era la persona per la manera de caminar o les cares o la roba, decidida, dubtosa, segura però amb precaució, divertida, alegre.…. Li agradava seure's a la terrassa del bar, prendre un te i observar la gent per ficar-se en un món ple de personatges i històries diverses.

Així que dia rere dia, s'assentava al bar de sempre i conversava una mica amb el cambrer del bar en Siscu, que de tan de temps feia que anava que era com un avi. En Siscu, era l'amo del Matí, bar que era un negoci familiar passat de generació en generació, per en Sisco el bar era tota la seva vida i des de petit es ficava entre les taules del bar i poc a poc s'hi va anar intoduint més en el negoci. Per en Siscu, el bar no era una feina. Era la seva manera de relacionar-se amb gent. Ja que no tenia familia, ja no liquedava ningú. Per això a l' Eulàlia, li agradava que li expliqués històries i batalletes de la seva vida, perquè era quan en Sisco se li divuixava un somriure de punta a punta de la cara. Sabia que ella per en Sisco era alguna cosa més que una clienta, perquè si algun dia per malaltia faltava ell l'endemà preguntava tot preocupat. Li agradava mantenir aquesta relació amb en Sisco. Feia que els matins a aquella plaça i amb el sol i el fred a la cara, el te i la llibreta a punt per les idees fós màgic i acollidor.
Sovint tancava els ulls i sentia com aquella plaça del casc antic, vivia. La font constanment anava fent brollar l'aigua i queia als voltants fent un xiuxiueig molt gustós d'escoltar que la feien transportar a llocs eternament màgics. El forn de pa del Manu, que cada matí s'aseia al banc del davant del seu forn llegnit el diari tot esperant que el pa estigués llest per començar a vendre. Al costat del bar la casa on la portera cada matí sortia i n'escombrava el portal, posava una cadira a la porta i s'aseia a fer gantxet deixant-se acaronar pel sol del matí eixordador. Al davant de la casa, el casinet on els avis anàven a fer les activitats i es passaven el mati allà. Al costat del casinet, una botiga d'antiguitats que els diumenges treia a fora una part de la botiga i feia una paradeta i com sempre nens jugant al voltant de la font. Aquella plaça li aportava el caliu necessari per poder ella, confeccionar, inventar, fer néixer els seus personatges.
N'havia creat tants de personatges en aquella plaça… Feia fotos, moltes fotos d'aquella plaça en el seu cap perquè era la referència de tot plegat era la seva font.

Comentaris

  • Baixant de la font del gat...[Ofensiu]
    Bahía22 | 21-01-2006



    Nena, molt original el relat. Fa uns anys, mai hagués pensat que tinguéssim una artista com tu entre el nostre grup i ara...mira! Ets capaç d'impressionar-nos amb les teves històries i les teves cançons...gairebé sense cap esforç!
    Un petonet nena, escriu més siusplau!

l´Autor

Foto de perfil de kukutxa (nana)

kukutxa (nana)

18 Relats

37 Comentaris

22305 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Mirem la foto i que veiem? Un paisatge cremat, de tantes coses i una planta que aguanta, malgrat tot.
A vegades no sé com poden sortir aquestes coses, que sé que jo després no m'acabo del tot de creure, perquè és molt dificil portar-ho a un mateix, i és facil escriure-ho i esxpressar-ho. Realment ho penso i escribin't-ho, en deixo constància, per després quan necessito llegir-ho, veig que realment ho penso i que m'ho he de creue.
Així sóc jo.
Sovint crec que em penso massa les coses i que somio molt però que seria aquest món sense els somnis? M'encanta, posar-me música a la meva habitació (bona música) estirar-me al llit, tancar els llums i els ulls i....... clash....... somiar. Inventar projectes, cercar opcions.

ANNA