T'aturaràs?

Un relat de: Bahía22

Ara ho faig, però ja és història.
Em proposo de tornar-ho a fer ara, però ell torna a passar.
I de vegades li demano que pari, que s'aturi una mil·lèssima de segon, però ell no vol. Altres vegades li retrec que s'hi hagués parat les coses haguéssin anat molt millor. Però a ell li passa per una orella i li surt per l'altre. És especialista en fer les coses lentes quan jo no en tinc ganes. En canvi, quan una cosa m'agrada, ja ha passat. Però perquè m'ho fas? Alguna vegada t'he aturat en contra la teva voluntat? Jo només demano i tu no em fots ni cas!
Encara que en el fons, t'estic agraïda, perquè sempre hi ets. Quan fas falta i quan no en fas tanta. Hi ets sempre, tot i que la majoria de vegades emprenyes.

Però...m'agrades. La meva vida no seria res sense tu. Tu m'has fet créixer, m'has donat moments de plors, de rialles, d'avorriment, aquests sempre han sigut força llargs, de diversió, d'amistat.
I és que tú ets el Temps de la meva Vida, tu ets els anys, els dies, les hores, els minuts i els segons, tu ho ets tot.

T'aturaràs?

Comentaris

  • no no no[Ofensiu]
    Yuna | 14-02-2006

    que no s'aturi mai tot i que et faci emprenyar !!!

    M'agraden els relats rebels!

    Records


    ¶;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: