Records d'aquella que vaig ser

Un relat de: kukutxa (nana)

M'estiro al llit, quan de sobte…
Tanco els ulls i m'envaeix.
Tota l'habitació, tots els racons,
queden absolutament submergits en el passat.
Sentiments reviuen, no sé ben be el perquè.
Intento no entristir-me, intento evitar aquell sentiment
intento esborrar el record que tan em porta a la deriva.

Pena i ràbia contra un temps perdut o contra un temps dolorós.
Aquells llits, aquell menjar, aquells matins, aquelles nits inacabables, sola i més sola.

La nena de 7 anys, em visita,
em plora.
Em diu que se sent sola.
Sola davant un cim costós.
Però jo miro, hi veig gent al seu voltant
malgrat això, ella se sent sola.
Ara les dues, arraconades, abraçades i endinsades en el passat obscur, vesem llàgrimes, dins d'una bombolla on només les dues hi podem estar,
on només les dues podem decidir,
on només les dues podem fer que rodoli,
per tirar endavant i acceptar el que hem viscut.

Soles, però juntes.
Juntes fins trobar-nos a la noia del futur.




Comentaris

  • Sol_ixent | 04-01-2006

    Jo no sé de què va la història, però també vull dir-te que el teu relat m'ha agradat molt. Que és colpidor i directe, però està ben escrit.

    Una abraçada!

    Sol_ixent

  • Mareta[Ofensiu]
    Bahía22 | 23-12-2005



    Doncs, jo no puc ni dir-te això, perquè ni tan sols vaig passar tot això al teu costat. I potser no t'ho creuras però de vegades hi penso i t'asseguro que m'hagués agradat poder-hi ser, i compartir amb tu aquells moments, poder-te animar i poder-te suplicar que lluitessis com ho vas fer. Jo et vaig conèixer als 8, ja m'hagués agradat coneixer-te abans...però no va poder ser!
    Ni tampoc puc entendre que el record el proboqui aquell dolor, perquè com tu dius hauries d'estar orgullosa de tu mateixa i això t'hauria de fer veure que pots arribar a on vulguis, perquè tu tens força per lluitar...
    Només dir-te que si et sents sola alguna vegada com aquella nena de 7 anys, no dubtis en demanar-me ajuda. I si és a la nit, quan ja tothom està dormint, saps que el meu mòbil està encès, i si necessites estar sola per trobar-te amb la nena, dona-l'hi les gràcies de part meva, per gràcies a ella t'he conegut i ja saps com ha sigut això d'important per mi. Gràcies a ella també he conegut a la Mire, i a molta gent més. I gràcies a ella ara jo puc gaudir i disfrutar de vosaltres i de TU! Ella fa que ara jo no em senti sola, i que si m'hi sento, sàpiga que tinc tres persones amb les que puc comtar sempre.
    Ja saps, que m'agradaria haver estat allà,...agraeix a la vida tot el que et dona, però sobretot agraeix-t'ho a tu mateixa, perquè es gràcies a tu que ara estàs aqui entre nosaltres i que has de ser feliç!
    Jo estaré sempre al teu costat,

    T'estimu moltíssim!

  • Bé...[Ofensiu]
    mirare | 22-12-2005

    no se què dir-te la veritat.

    No et puc entendre, evidentment, però si que ho he viscut amb tu...
    Quan de sobte la "Meva Anna" (la "Teva Anna" com diu ma mare) desapareix de la meva vida.
    Quan de sobte vec i noto que ja, amb 7 anys formaves una part de mi, i no et tenia.

    Ara tot això, ho tens en un raconet de la memòria, i que de tant en tant, t'apareix, com tu dius, la nena que ens va fer patir a tots.

    Per això, tu, dona gràcies, a qui sigui, que jo te les donaré a tu, per estar aqui de nou amb mi.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de kukutxa (nana)

kukutxa (nana)

18 Relats

37 Comentaris

21408 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Mirem la foto i que veiem? Un paisatge cremat, de tantes coses i una planta que aguanta, malgrat tot.
A vegades no sé com poden sortir aquestes coses, que sé que jo després no m'acabo del tot de creure, perquè és molt dificil portar-ho a un mateix, i és facil escriure-ho i esxpressar-ho. Realment ho penso i escribin't-ho, en deixo constància, per després quan necessito llegir-ho, veig que realment ho penso i que m'ho he de creue.
Així sóc jo.
Sovint crec que em penso massa les coses i que somio molt però que seria aquest món sense els somnis? M'encanta, posar-me música a la meva habitació (bona música) estirar-me al llit, tancar els llums i els ulls i....... clash....... somiar. Inventar projectes, cercar opcions.

ANNA