M'ha agradat molt aquest poema, però tornem al tema: no tinc prou pistes!!! Aquí ets tu qui juga amb avantatge i cada cop tinc més intriga?? I els versos de la lluna? Ai, cada cop entenc menys...en fi...ja podries escriure alguna cosa a la biografia, no?xDD
AtzaVaRa

He llegit els teus poemes i no em donen cap pista per endevinar-te!! ostres, a més, si em coneixes saps que sóc una parres que li costen aquestes coses xDD!! Bones estones al bar? i neguitosa per l'altre dia?? sí...però com que no sé qui de la taula que érem escriu...se'm fa difícil. Em vénen noms però no els vull dir per por a cagar-la xDD Si ens trobem m'ho diràs??Vaa!!
Una abraçada,
AtzaVaRa

de pedra amb el teu comentari! Primer de tot, moltes gràcies per la generositat de les teves paraules, i segon, que sàpigues que no tinc ni la més mínima idea de qui pots ser...som poquets a classe però estic totalment descol·locada!!xDD a més, com m'has trobat? vull més pistes!! xDD

doncs a veure si et segueixo llegint, perquè aquest poema m'ha agradat! Reflecteix una situació dura, però ja se sap, hem d'intentar ser forts en aquesta vida, en fi...
Una abraçada!

AtzaVaRa

Flipo...d'on et surten les paraules, les idees, la inspiració?? Ets molt gran.
AtzaVaRa

tota la raó.Feia temps que no et llegia!!
Una abraçada,
AtzaVaRa

Tal i com ets !!!!!!
Per
molts
anys!!!!
(quants en feies?jeje)

Un petonàs ben gros i un cafetò ben aviadet!!
muaks!
AtzaVaRa

la veritat és que mai t'havia llegit i avui que ho he fet m'ha agradat molt. Aquest poema em recorda a la lletra d'una cançó i a pesar del que tractes, no recau en els típics tòpics, és ben maco. Felicitats!
Una abraçada,
AtzaVaRa

p.s: per cert, cada dia passo amb tren per l'H. jo sóc de sant feliu, allà al costat! xD

Josep, aquest poema m'ha agafat per dins...Uns versos bellíssims, de debò.
Una abraçada,
AtzaVaRa

Un poema preciós i ingenu que ens fa veure el món on vivim.
Un petó!
AtzaVaRa

Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, jo també ho penso i així ho demostra aquest poema. Endavant Sílvia, i temps al temps, perquè poc a poc tot es posarà al seu lloc.
Una abraçada molt forta,
AtzaVaRa

és boníssim! però com t'ho fas?? com t'arriben al cap totes aquestes idees? d'on treus la delicadesa de les paraules que semblen pètals? I sí, vigila amb la rosa, al principi són molt fines i quan agafes confiança i les agafes per la tija, pim! ja t'han punxat...
Una abraçada ben gran!
AtzaVaRa

és preciós! Encara que al principi els sentiments del poema semblin volàtils, el contingut és contundent! M'ha agradat molt, que ho sàpigues.
Una abraçada,
AtzaVaRa

mai m'ho havia plantejat així! Quina por que fa ara ser escriptor!! Un poema molt original. Endavant, Capdelín!
Una abraçada ben forta,
AtzaVaRa

jo també vull veure el mar!! Un poema esplèndid! espero que ja hagis canviat la finestra de lloc...xDD
AtzaVaRa

se m'ha fet una mica angoixant aquest relat, pobre noi, tot per terra i ningú se n'adona!
Ara, això sí, endavant amb els Smashing Pumpkins, encara que a vegades semblin olbidats, en Billy Corgan sempre hi és, cantant Tonight, Tonight tants cops com vulguis!
M'alegro d'haver trobat algú que també li agraden!
Una abraçada,
AtzaVaRa